On és la crisi turística?
Només fa un any i mig hi havia moltes veus a Catalunya que qüestionaven la massificació turística. Després de l’estiu, els hotelers es queixaven de la caiguda de la facturació, sobretot als hotels de més estrelles, i en culpaven la inestabilitat política. El cert és que de detractors i de defensors el món del turisme sempre n’ha tingut. La paradoxa, però, és que ara, amb menys visitants, la bossa està més plena que mai.
Catalunya va rebre 17,1 milions de turistes estrangers els deu primers mesos de l’any i es manté com la principal receptora de l’Estat. Tot i això, durant els mesos de gener a octubre han vingut 1,2 milions de turistes estrangers menys. Malgrat aquesta caiguda, el Principat ha rebut 18.511 milions d’euros procedents dels turistes forans, un 6,3% més que en el mateix període de l’any anterior. Això vol dir que amb menys visitants es recapta més. Bingo! A més, si s’analitza l’octubre, el darrer mes amb dades, els turistes estrangers es van gastar 1.710 milions d’euros, cosa que suposa un 10,4% més que en el mateix període de l’any passat, segons l’enquesta de despesa turística que publica l’Instituto Nacional de Estadística. Són xifres de recaptació rècord.
Si es miren els números del passat mes d’agost –el mes de vacances per excel·lència–, és cert que els turistes vinguts de fora de l’Estat espanyol van minvar un 5%. Alguns van dir que s’havien encès les alarmes, però la llumeta va perdre el color vermell quan es va saber que la despesa turística havia crescut també prop del 5%. Alguns experts ja han dit que no cal entrar en cap preocupació perquè “al final, el turista low cost és el que més molesta la ciutadania i el que menys aporta a l’economia”.
Per tant, veient aquestes xifres, el sector hauria d’estar prou agraït i mirar l’horitzó amb esperança, innovació i ganes de sorprendre el client amb propostes temptadores. I ves per on, sembla que el rum-rum de la por no se la pot treure del cap. El setembre passat, el president del Gremi d’Hotelers de Barcelona, Jordi Clos, va explicar que la facturació hotelera durant l’estiu va disminuir un 14% respecte a l’any passat.
Doncs sembla que les dades no quadren. Qui té raó? El missatge que alguns propietaris de grans hotels han deixat caure durant els darrers mesos era que la inestabilitat política havia espantat el turista estranger que volia venir a Catalunya i sobretot a Barcelona. Segons ells, el procés cap a la independència “fa molt mal al sector hoteler”. Ara bé, el que no van explicar és que l’any passat hi va haver un atemptat terrorista a l’estiu a la Rambla de Barcelona i que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van actuar amb una violència extrema davant de milers de ciutadans pacífics que només volien exercir el seu dret a vot. I, és clar, aquestes imatges van frenar persones estrangeres que haurien vingut a passar les vacances a casa nostra. I també ha caigut l’arribada de turistes de l’Estat espanyol espantats per la informació, moltes vegades tendenciosa, publicada per una gran part dels mitjans editats a Madrid i en altres ciutats de l’Estat.
A l’aeroport de Barcelona el Prat van desembarcar 47 milions de passatgers l’any passat, un 7% més que el 2016. Ja és el sisè aeroport d’Europa, per sota del de Madrid Barajas. Si la despesa dels turistes no para de pujar i les arribades de visitants a través de l’aeroport no para de créixer, per què baixa la facturació als hotels?
Els experts en el sector afirmen que el turista utilitza cada vegada menys els allotjaments convencionals i segurament aposta per nous models com els que ofereixen Airbnb i Homeaway. Això explicaria que el visitant optés per gastar els seus diners en altres camps, fet que suposa una redistribució dels ingressos que, de ben segur, afecten negativament els hotels convencionals.
No cal reiterar que els atractius de Catalunya per al turista estranger són d’allò més suggestius. El sol i la platja, el turisme cultural, de natura i paisatge, de comerç o el de ciutats emblemàtiques com Barcelona, Girona i Tarragona, només per posar uns exemples, en són una mostra ben evident.
Tanmateix, tampoc podem ignorar que en els darrers anys Catalunya ha rebut una allau de visitants com a conseqüència del turisme prestat, que en definitiva és el de milers de persones del centre i el nord d’Europa que han triat Catalunya perquè no han pogut anar a visitar Turquia o el nord d’Àfrica atès el perill per terrorisme i altres inestabilitats conjunturals.
