Sense alternativa i sense presses
La rastellera de mentides i de tergiversacions abocades pels líders polítics espanyols al Congrés de Diputats dimecres passat deixa encara més clar –si no ho era prou– que si Catalunya no torna al cau autonomista, serà encara més intervinguda. I és més: en aquest cas, i amb els vents electorals que bufen, oblidem-nos fins i tot del peix al cove perquè mai no hi haurà armistici sinó prolongació i recrudescència de la venjança que ja està en exercici. No hi podem fer res i, per tant, no ens queda alternativa: endavant és l’única direcció possible. Ara bé, podem deixar-nos emportar per les presses suïcides i convertir el ball de bastons en infinit o acceptar que els errors estratègics comesos ens han situat la meta una mica més lluny i amb molta més demanda d’intel·ligència.