La via catalana és la via de la pau
Segur que n’hi ha que volen que la violència esclati i que posi fi a les proclames de l’independentisme. Ahir ho van intentar, no hi ha dubte. I l’independentisme, un cop més, va mostrar la seva fermesa en les conviccions que fa anys que manté: la lluita pels seus drets i llibertats des d’una acció absolutament pacífica i democràtica, fent ús de totes les eines a l’abast d’una societat europea del segle XXI.
A través de les urnes, de les manifestacions i de l’ús de la llibertat d’expressió, l’independentisme amplia la seva base i aconsegueix suports i solidaritat per tot el món. I tant és així, que per aquest motiu alguns han pretès fer saltar l’espurna perquè la metxa de la violència esclati i intentar d’aquesta manera tenir l’excusa per desacreditar-lo. Ara bé, no trobaran ni una sola mostra d’ira, de violència ni de rancor en les actituds de la societat sobiranista i independentista, per molt que vulguin augmentar a categoria el que no deixen de ser uns simples incidents de carrer. Uns incidents provocats per aquells que, amb total covardia, es cobreixen el rostre per oferir les imatges tan criticades pels catalans independentistes: les de persones anònimes que cremen contenidors i llancen objectes contra agents dels cossos de seguretat. Imatges que es poden veure en qualsevol manifestació en què la tensió social augmenti, en qualsevol país que presumeixi de ser una democràcia. És a dir, no estem al davant d’una revolució violenta, ni de bon tros. França no s’està plantejant si és un país on la violència és el pa de cada dia, perquè s’entén que davant d’un conflicte social, les protestes adquireixen de vegades aquest caràcter, que no és la norma en absolut de la manera de procedir a Catalunya.
Que aquestes línies serveixin un cop més per felicitar la societat catalana sobiranista. Per la seva dignitat, per la seva paciència, per la seva altura de mires i per ser un exemple al món en la lluita per assolir uns drets que haurien de ser bàsics a l’Europa del segle XXI. La via catalana és la via no violenta, la via de les urnes, la via d’un poble madur i amb una cultura democràtica que hauria de ser exemple, en lloc de ser criminalitzat com Espanya està intentant que ho sigui.
