Un cant a la pau
L’altre dia, a la missa del gall de Besalú, el cor parroquial va interpretar El cant dels ocells, una cançó tradicional de Nadal catalana que cada any per aquest temps inclouen en el repertori al costat de Santa nit i Les dotze van tocant, entre d’altres. Va ser Pau Casals, però, qui la va popularitzar arreu del món i qui la interpretava al començament de tots els seus concerts des de l’exili, l’any 1939. Una melodia que, com deia el mateix Casals, naixia de l’ànima del seu poble, Catalunya, i que tocava com un cant de pau, perquè tothom ho sabés.
Recordo això justament, perquè tal dia com avui, però del 1876, fa més de 140 anys, Casals naixia al Vendrell. I em venia de gust recordar-ho, perquè en el context que tenim arran de tot el que vivim a Catalunya, el missatge que agafa la cançó té un significat més emotiu, més sincer, més autèntic. No en va, Pau Casals, en el seu discurs davant el plenari de les Nacions Unides, l’any 1971, quan hi va estrenar l’himne que havia compost per a la institució, va deixar ben clar que Catalunya era llavors –ha estat, és i continuarà sent– un país pacífic, en contra de la violència i profundament democràtic. Que Catalunya era llavors –ha estat, és i continuarà sent– un país compromès amb la justícia, la llibertat d’idees, d’accions i de pensaments dins i fora del marc parlamentari.
Va ser Casals qui es va encarregar de recordar: “Catalunya va tenir el primer parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on van existir les primeres nacions unides.” Paraules fruit d’una història i d’una realitat que convindria que certs polítics espanyols actuals tinguessin ben presents malgrat la voluntat reiterada i manifesta de presentar Catalunya i els catalans com un país i un poble als antípodes d’aquests sentiments. Davant d’aquesta actitud persistent, crec que no ens cal res més que perseverar en el nostre objectiu, mantenir-nos tossudament alçats i obstinats fent bandera d’aquestes eines que ens han caracteritzat sempre com a poble: la pau, la justícia i la llibertat.
