Opinió

Coses que tenen els estats

Catalunya és l’única ‘regió’ de la UE que compleix totes les característiques que defineixin els grans estats de la UE, però que no té estat propi

Els estats de l’Europa actual solen tenir, en la majo­ria de casos, unes deter­mi­na­des carac­terísti­ques. Una població mínima, supe­rior almenys als 5 mili­ons d’habi­tants. Una llen­gua específica d’aquell estat, comuna al con­junt dels seus ciu­ta­dans. Unes ins­ti­tu­ci­ons pròpies amb una llarga història. Una capi­tal (o una àrea metro­po­li­tana) amb gruix de població con­si­de­ra­ble, supe­rior al milió d’habi­tants, i con­nec­tada inter­na­ci­o­nal­ment. Una potència econòmica impor­tant, amb un PIB de més de 200.000 mili­ons d’euros. Una extensió ter­ri­to­rial d’almenys 30.000 km².

Són carac­terísti­ques habi­tu­als, però no tots els estats de la UE gau­dei­xen de tots i cadas­cun d’aquests trets. A la UE, en la pura teo­ria, es podrien donar qua­tre tipus de ter­ri­to­ris: aquells que tenen totes les carac­terísti­ques i són estats; aquells que són estats sense tenir totes les carac­terísti­ques; aquells que no les tenen totes i que tam­poc són estats i aquells que, tenint-les totes, no són estats.

Entre el pri­mer grup, aquells que ho tenen tot i són estats, tro­bem tots els grans països de la UE: Ale­ma­nya, França, Itàlia, el Regne Unit, Espa­nya, però també d’altres com per exem­ple Polònia, Holanda, Suècia, Dina­marca, Irlanda i Finlàndia. Els podríem con­si­de­rar el grup nor­mal, però en ter­mes estric­ta­ment aritmètics no es pot dir que siguin una majo­ria entre els 28 estats actu­als de la UE.

Pel que fa al segon grup, hi tro­bem casuísti­ques de tota mena: hi ha tots aquells països –al vol­tant d’una quin­zena, d’un total de 28– el PIB dels quals no arriba als 200.000 mili­ons d’euros, o tots aquells països –no arri­ben a 10, de 28– la població dels quals no supera els 5 mili­ons d’habi­tants. Hi ha estats que ho com­plei­xen quasi tot, però els falla alguna de les carac­terísti­ques asse­nya­la­des: Grècia i Hon­gria, per exem­ple, no arri­ben als 200.000 mili­ons d’euros de PIB, la població d’Irlanda no supera (per poc) els 5 mili­ons d’habi­tants, Àustria no té una llen­gua específica dife­rent de l’ale­many , etc.

De fet, no és gaire difícil fer un qua­dre de doble entrada, posant tots els països de la UE a l’esquerra i les sis carac­terísti­ques habi­tu­als d’un estat de la UE –població, llen­gua específica, ins­ti­tu­ci­ons històriques, PIB, mida de la capi­tal i extensió ter­ri­to­rial– a la part de dalt, i com­pro­var quants i quins d’aquests trets com­pleix cadas­cun dels estats. Con­vido el lec­tor que ho faci. Li sor­ti­ran qua­tre blocs: el dels estats que els com­plei­xen tots, el dels estats que els com­plei­xen tots menys un, el dels estats que els com­plei­xen tots menys dos, i els (pocs) casos que n’incom­plei­xen més de dos. De fet, Malta i Luxem­burg només com­plei­xen dues de les sis carac­terísti­ques –llen­gua específica i ins­ti­tu­ci­ons històriques.

El ter­cer grup con­cer­neix els ter­ri­to­ris de la UE que no són estats, però que estan reco­ne­guts política­ment i admi­nis­tra­ti­va­ment pels seus estats –i que, a efec­tes pràctics, ano­me­na­rem regi­ons–. La immensa majo­ria de les regi­ons de la UE no com­plei­xen la majo­ria de les sis carac­terísti­ques asse­nya­la­des. No cal entrar en exem­ples: els lan­ders ale­manys no tenen una llen­gua dife­rent de l’ale­many i, molts tam­poc no tenen una gran capi­tal de més d’1 milió d’habi­tants, i el mateix podríem dir de les regi­ons de França i d’Itàlia. Igual que podem con­si­de­rar nor­mal que els estats com­plei­xin totes o quasi totes sis carac­terísti­ques, també podem con­si­de­rar nor­mal, estadísti­ca­ment par­lant, que les regi­ons en com­plei­xin poques o molt poques. Fins i tot hi ha algu­nes regi­ons que no en com­plei­xen cap.

Fixem-nos, per un moment, en aque­lles regi­ons de països de la UE que avui no són estats, però que tenen par­tits relle­vants que aspi­ren que la seva regió esde­vin­gui estat algun dia: Escòcia, Flan­des i el País Basc (no posem Cata­lu­nya en aquesta llista, ara veu­reu per què). Aques­tes regi­ons com­plei­xen molts dels sis trets, però en cap cas els com­plei­xen tots: Escòcia no té una llen­gua específica dife­rent de l’anglès i la seva capi­tal no arriba ni de bon tros al milió d’habi­tants; Flan­des té un ter­ri­tori molt infe­rior als 30.000 km² i Anvers, la seva prin­ci­pal ciu­tat, suma mig milió d’habi­tants; el País Basc no com­pleix ni el tret de població, ni el d’extensió ter­ri­to­rial, ni el del PIB.

Final­ment, arri­bem al quart grup: el d’aque­lles regi­ons que com­plei­xen les sis carac­terísti­ques i que, mal­grat això, no són estats. N’exis­teix alguna? D’entrada, sem­bla­ria estrany que si un terç llarg dels estats de la UE les com­plei­xen totes i molts estats de la UE ho són sense com­plir-les totes, hi pugui haver un ter­ri­tori que com­plint-les totes no sigui estat. Hi ha algun cas? Sí, n’hi ha un, només un, i es diu Cata­lu­nya. L’única regió de la UE que avui com­pleix totes i cadas­cuna de les carac­terísti­ques que defi­nei­xin els grans estats de la UE, però que no té un estat propi.

Pot­ser això explica algu­nes coses. Pot­ser això explica que Cata­lu­nya no pogués for­mar part d’un estat més gran si aquest no era radi­cal­ment plu­ri­na­ci­o­nal. Pot­ser això explica que a Cata­lu­nya avui hi hagi el movi­ment inde­pen­den­tista més mas­siu i mobi­lit­zat de tota la UE. Coses de la física social, econòmica, històrica i cul­tu­ral.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.