Somiatruites

Aquest dimarts dia 15 se cele­bra el dia de Mar­tin Lut­her King i coin­ci­deix que el líder negre hau­ria fet 90 anys. En aquesta data es busca recor­dar i rei­vin­di­car el seu lle­gat polític, que és més vigent que mai, no només als Estats Units, sinó també a la resta del món. De fet, hi ha parts del seu famós dis­curs Tinc un somni que es poden extra­po­lar a la situ­ació que viu Cata­lu­nya. Un dis­curs que pro­posa una lluita no vio­lenta pels drets civils més ele­men­tals de justícia, pau i lli­ber­tat. Una pro­posta que entronca amb l’ideal d’una soci­e­tat fona­men­tada en els valors de la igual­tat i la fra­ter­ni­tat, amb ple reco­nei­xe­ment de les lli­ber­tats indi­vi­du­als d’una comu­ni­tat que exi­geix justícia de manera pacífica. Ins­pi­rat pels ide­als huma­nis­tes de ger­ma­nor i d’igual­tat que l’apar­ten de l’espe­rit de revenja cap a l’altre amb volun­tat de diàleg i de saber, sobre­tot, que t’assis­teix la raó i el seny. Un dis­curs reves­tit de per­se­ve­rança i d’obs­ti­nació, de constància i de deter­mi­nació per acon­se­guir l’objec­tiu que recorda als de l’altra banda que no des­can­sa­ran en aquesta lluita que està dese­qui­li­brada, però que al mateix temps adver­teix als seus que cal evi­tar come­tre actes injus­tos en el procés per obte­nir el lloc que per dret els cor­res­pon. Els com­mina a no bus­car satis­fer la set de lli­ber­tat bevent de la copa de l’amar­gor, l’odi i la rancúnia. Els con­vida a con­duir la lluita pel camí de la dig­ni­tat i la dis­ci­plina. Els demana que no es poden per­me­tre que la pro­testa cre­a­tiva dege­neri en violència física.

La llarga lluita pacífica ha d’aca­bar amb un reco­nei­xe­ment explícit i sin­cer a una soci­e­tat que només aspira a dos valors fona­men­tals de qual­se­vol ésser humà: a ser fidels als ide­als de lli­ber­tat i d’igual­tat, un binomi que perquè fun­ci­oni s’ha de grei­xar amb una gran dosi de justícia. 

Com Lut­her King, hi ha mol­tes per­so­nes que veuen pos­si­ble fer rea­li­tat el somni. Per con­ti­nuar som­ni­ant, però, cal no dei­xar mai de tocar de peus a terra. Així no per­drem mai de vista la rea­li­tat i la pers­pec­tiva dels que ens con­ti­nuen veient com uns somi­a­trui­tes.