Racisme i sexisme

La soci­e­tat cata­lana és cada cop més ètni­ca­ment diversa. Per això, és més neces­sari que mai bas­tir un enfo­ca­ment envers la violència mas­clista, tant la per­pe­tu­ada per homes migrants i raci­a­lit­zats com la patida per dones migrants i raci­a­lit­za­des, que esti­gui lliure de racisme.

La tasca no és fàcil. El sexisme i el racisme van ser clau per man­te­nir les jerar­quies raci­als durant l’època colo­nial. Segons l’antropòloga Verena Stolcke, a la Cuba colo­nial, la sexu­a­li­tat de la dona blanca era con­tro­lada per asse­gu­rar la trans­missió dels pri­vi­le­gis raci­als, men­tre que els homes blancs empra­ven els cos­sos de les dones raci­a­lit­za­des com un entre­te­ni­ment sexual. Als Estats Units, la imatge de les per­so­nes negres com a bèsties inca­pa­ces de con­tro­lar els ins­tints pri­ma­ris va ser­vir per jus­ti­fi­car la vio­lació de dones negres i el con­trol de la seva repro­ducció, men­tre que els homes negres eren pre­sen­tats com a vio­la­dors de dones blan­ques.

Aques­tes repre­sen­ta­ci­ons encara tenen con­seqüències. Par­tits com Pla­ta­forma per Cata­lu­nya i Vox escam­pen rumors sobre vio­la­ci­ons múlti­ples come­ses per homes migrants, o sobre que la majo­ria dels femi­ni­ci­dis a Espa­nya els come­ten estran­gers (no és cert), al mateix temps que neguen l’existència de la violència mas­clista. Mol­tes per­so­nes encara con­si­de­ren que, per evi­tar casos com el del menor no acom­pa­nyat detin­gut fa un mes per haver agre­dit sexu­al­ment diver­ses dones a la Vall d’Hebron, el que cal és edu­car els homes migrants en “els cos­tums d’aquí”. En un país on es denun­cia una vio­lació cada vuit hores i on es pro­du­ei­xen vio­la­ci­ons en grup com les de la manada, seria interes­sant saber quins cos­tums són.

Per evi­tar caure en aquests i altres dis­cur­sos, és impor­tant tenir en compte que la prin­ci­pal raó de la violència mas­clista, la cometi qui la cometi, és el mas­clisme. A par­tir d’aquí, acadèmiques com Nadje Al-Ali expli­quen que, per enten­dre la violència mas­clista dins d’una comu­ni­tat, s’han de tenir en compte com deter­mi­na­des inter­pre­ta­ci­ons de pràcti­ques reli­gi­o­ses i nor­mes cul­tu­rals jus­ti­fi­quen i con­fi­gu­ren les expres­si­ons locals de patri­ar­cat i, en con­seqüència, la manera com s’exer­ceix la violència mas­clista. Tant ella com Hazel Carby ens diuen, a més, que aques­tes expres­si­ons locals es poden veure afec­ta­des quan entren en con­tacte amb d’altres, sigui per la via de la glo­ba­lit­zació i l’impe­ri­a­lisme, sigui per via de la migració.

Per exem­ple, les exper­tes Aisha K. Gill i Sun­dari Anitha expli­quen que la volun­tat de pre­ser­var la cul­tura pròpia dins les soci­e­tats d’aco­llida fa que algu­nes famílies d’ori­gen estran­ger deci­dei­xin forçar les seves filles a casar-se. A l’Àfrica, l’acadèmic Kopano Ratele asse­nyala que alguns homes per­pe­tren atacs homòfobs amb la fina­li­tat de reforçar la seva mas­cu­li­ni­tat, que sen­ten amenaçada per l’hege­mo­nia econòmica, política i cul­tu­ral de l’home blanc.

Mal­grat que la soci­e­tat cata­lana té molt camí per recórrer, hi ha una bona base per tre­ba­llar seguint les indi­ca­ci­ons de les pen­sa­do­res cita­des en els paràgrafs ante­ri­ors. La llei cata­lana con­tra la violència mas­clista inclou una gran vari­e­tat de tipo­lo­gies de violències mas­clis­tes. Per exem­ple, l’apar­tat que parla sobre la per­pe­tu­ada en l’àmbit social i comu­ni­tari inclou tant for­mes de violència que poden afec­tar totes les cata­la­nes, com l’asset­ja­ment sexual i les agres­si­ons sexu­als, com les que pre­va­len més en un grup con­cret de cata­la­nes, com la muti­lació geni­tal i els matri­mo­nis forçats. Això per­met estu­diar-les específica­ment sense per­dre de vista el mas­clisme que les ori­gina, i situa totes les cata­la­nes en peu d’igual­tat.

S’ha de tenir en compte que un enfo­ca­ment racista en les violències mas­clis­tes resta efec­ti­vi­tat a les polítiques que la volen pre­ve­nir. A més, pot fer que mol­tes cata­la­nes raci­a­lit­za­des siguin reti­cents a denun­ciar-les per por d’estig­ma­tit­zar les seves comu­ni­tats. En última instància, la clau per desen­tor­to­lli­gar el mas­clisme del racisme és posar la vida de les dones, de totes elles, al cen­tre de les nos­tres pri­o­ri­tats.