Homenatge a Fèlix Cucurull
El 12 de gener del 1919 va néixer Fèlix Cucurull i Tanyà, a Arenys de Mar, on morí el 4 de febrer del 1996 i on el pare fou alcalde i ell, conseller municipal. Criat en un ambient familiar polititzat i il·lustrat, les seves grans passions van ser la política (el país, la llibertat, la justícia) i la cultura (la literatura, la creació cultural, la història). Als 12 anys fundà la Joventut Catalanista al seu poble i als 15 hi era premiat en uns Jocs Florals. Sempre fidel a la causa de la independència, els Països Catalans com a àmbit nacional i el socialisme democràtic com a ideologia, participà en partits clandestins i altres moviments reivindicatius fins al darrer dia. Poeta destacat i narrador notable, alguns dels seus llibres han estat traduïts a deu llengües. N’escriví cinc de poesia i sis de prosa de ficció, una obra sòlida que, sorprenentment, trobà a Portugal –i al món lusòfon en general– l’acolliment, la valoració i els mèrits que aquí costà de reconèixer-li. Cucurull fou, sempre, un home lliure de consciència lliure i, a més, autodidacte, circumstància que no el lligà a clans ni a capelletes.
No fou, només, un literat, sinó també un historiador amb majúscules. Autor d’una desena de llibres d’aquesta disciplina, la seva monumental, minuciosa i imprescindible Panoràmica del nacionalisme català, en cinc volums, aparegué a les Edicions Catalanes de París, el 1975. Cucurull fa arrencar de la Guerra dels Segadors l’existència d’un catalanisme popular que arriba fins avui i subratlla els orígens populars del moviment emancipador català, alhora nacional i social. Descobrí Roca i Farreras i recuperà Martí i Julià com a referents, des del seu físic fràgil, que amagava una fortalesa interior pètria. La barba el feia inconfusible, tant com la veu dèbil i tremolosa, un cert aire tímid i una aparença falsament adusta. Reeditar la Panoràmica i llegir-la seria, sens dubte, el millor homenatge.
