Sempre els quedarà la Rambla
Em costa d’imaginar el proper mandat de l’Ajuntament de Barcelona amb en Josep Bou desfilant tot sol pels passadissos recitant incansablement la seva exaltada lletania genealògica o les seves preferències sobre el costumari català del segle XIX. I també Karl Jacobi, escridassant a tort i a dret tot el que li faci olor de contuberni comunista i tenint visions delirants sobre illes davant de la Barceloneta. I no parlem de Manuel Valls, que potser voldrà un despatxet per amagar-se quatre anys i anar fent psicoanàlisi dels que tenen por de parlar castellà. Però, si els barcelonins no es tornen bojos i el cel no es desploma damunt del seu cap, això és tot el que hauria de passar. I si a aquests tres no els agrada, sempre els quedarà un lloc entre els estrafolaris de la Rambla.
