Dos exemples de partidisme irritant

Haver d’aguantar el paternalisme partidista com si fóssim babaus es fa sobiranament irritant, i això de sobiranament no és dit amb segones, sinó amb primeres. De tots els exemples, ens quedarem amb dos de la sessió de dimecres passat al Parlament. Un: Carles Riera va tenir els pebrots –o els ovaris, que és de la CUP– d’acusar el govern català de còmplice de l’Estat i d’enganyar la població, com si tots ignoréssim per on estem passant i per què, i com si el discurs cupaire fos res més que una quimèrica qüestió de fe. I dos: el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, va dir: “Tots aquells que realment volem avançar cap a un país junts hem de fer pinya”, com si el seu partit no hi estigués fotent foc tot el dia, a la punyetera pinya.