Quan érem francesos

Ara fa dos-cents set anys, vam dei­xar de ser espa­nyols per pas­sar a ser fran­ce­sos. N’hi ha que ja ho fir­ma­rien ara mateix. D’altres no, perquè el que es per­se­gueix és ser català i prou. Sigui com vul­gui, el 26 de gener del 1812 Cata­lu­nya va dei­xar d’estar anne­xi­o­nada a Espa­nya després que França en va decre­tar l’annexió i sub­di­visió en qua­tre depar­ta­ments. El ter­ri­tori català va que­dar orde­nat segons aquesta dis­tri­bució: les Boques de l’Ebre, el Depar­ta­ment de Mont­ser­rat, el Depar­ta­ment del Segre i el Depar­ta­ment del Ter. Un efecte directe de la guerra del Francès, que només va durar un parell d’anys mal comp­tats. El 1814, la Res­tau­ració abso­lu­tista es va encar­re­gar d’esga­ve­llar allò que per molts cata­lans era una opor­tu­ni­tat per res­pi­rar i mirar cap al nord, cap a Europa. Després, segu­ra­ment, amb els anys si s’hagués per­pe­tuat aquesta annexió per decret i, per tant, per força amb França hauríem patit les matei­xes des­a­vi­nen­ces que hem tin­gut i tenim amb Espa­nya. Al cap­da­vall, un imperi sigui espa­nyol, francès, romà o japonès té els matei­xos tics abso­lu­tis­tes, auto­ri­ta­ris i domi­nants. Un règim, quan ha d’admi­nis­trar els seus súbdits, sol caci­que­jar, ense­nyo­rint-se de tot i de tot­hom, con­que­rint per la força –no pas pre­ci­sa­ment de les parau­les i el diàleg– par­cel·les i ter­ri­to­ris que no li per­ta­nyen. Penso, però que, tal vegada, el procés inde­pen­den­tista ens hau­ria anat dife­rent de com ens ha anat i ens va amb Espa­nya. Perquè mal­grat l’espe­rit abso­lu­tista i impe­rial que sem­pre ha acom­pa­nyat l’acció dels pre­si­dents i pri­mers minis­tres fran­ce­sos, l’espe­rit i els ide­als de la República fran­cesa els superen. És per això que em fa l’efecte que arri­bats al punt de plan­te­jar un referèndum pac­tat amb l’Estat francès, en aquest cas, per pre­gun­tar al poble català si es vol­dria inde­pen­dit­zar, no ens hau­ria cos­tat tant. Ei, que pot­ser m’equi­voco, però crec que ens n’hauríem sor­tit, quan érem fran­ce­sos.