Observadors internacionals d’un afer intern
Tretze organitzacions d’observadors internacionals, agrupats en la plataforma International Trial Watch-Catalan Referendum Case, han sol·licitat cinc places a la sala del Suprem per poder seguir en directe les declaracions a la sala de vistes. S’afegeixen a les peticions de quinze acadèmics espanyols de reconegut prestigi i tres experts internacionals independents. I encara cal afegir la sol·licitud del Consell de l’Advocacia Catalana, que demana acreditar dotze advocats durant el judici.
La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha justificat que hi està en contra i que no hi haurà cap problema per seguir el judici perquè serà televisat, com si això fos garantia de pulcritud i transparència. Qui no recorda retransmissions de la copa del Rei que s’han intentat manipular per mitigar les xiulades sonores contra el monarca o contra l’himne?
La fiscalia que envia els observadors internacionals a una sala televisada assegura que la justícia espanyola respecta les garanties. Per això, encara avui desconeixem quin dia començarà el judici. O, per no perdre-ho de vista, qui ho diu, màxima jerarquia de la fiscalia, passa de puntetes pel fet que demana 25 anys de presó i inhabilitació per a Oriol Junqueras; 17 anys de presó i inhabilitació per a Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; 16 anys de presó i inhabilitació per a Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa; 7 anys de presó i 16 d’inhabilitació per a Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. I penes de multa per als exmembres de la mesa: Corominas, Simó, Guinó, Barrufet, Nuet i Boya. No podem oblidar les penes que la fiscalia, amb Segarra al capdavant, demana per a Trapero, Soler, Puig i Laplana, que es couen a l’Audiencia Nacional. Pels mateixos delictes i càrrecs similars als que demana l’acusació particular, ni més ni menys que VOX.
Amb aquest panorama és de suposar que la fiscal general de l’Estat, càrrec nomenat a dit per l’executiu que, segons la llei, té el deure superior de defensar el bé general de l’Estat, vulgui fora els observadors internacionals. Perquè és l’expressió de la màxima desconfiança de la comunitat internacional per les garanties de la justícia espanyola i la prova definitiva que no és un mer afer intern. Si faltava la prova del cotó, tenim el ministre d’Exteriors, José Borrell, que invoca en la campanya España Global les bondats d’un Estat que s’exhibeix a la defensiva.
