La foto del judici
El judici als líders del sobiranisme català està a punt de començar. Potser amb tanta informació, de vegades costa saber distingir i centrar-se és complicat. Per això és important tenir clares les nocions més bàsiques sobre un judici que ens ocuparà de manera gairebé total durant els pròxims mesos.
Amb aquest article vull fer una breu recapitulació del més bàsic. Una foto que ja ens donarà una idea del paisatge. La data que sembla que s’està definint per al començament de la vista oral és el dimarts 12 de febrer. Les sessions tindran lloc de dimarts a dijous, de deu del matí a sis de la tarda. De l’estat en què es trobaran els presos polítics per comparèixer cada dia, gairebé ningú en parla, però s’hauran de llevar molt d’hora per poder recórrer tot el camí des de la presó fins a la sala del tribunal. Aniran esposats i en furgons, gairebé sense llum i, segons el conductor que els toqui, podran ser trajectes –com ja va succeir– on caiguin a terra una vegada i una altra, on estiguin totalment desorientats. Digueu-me vosaltres, lectors, si en aquestes condicions es pot afrontar un judici amb la calma i l’equilibri que mereix l’ocasió. Alguns diuen que ja coneixen aquesta manera de fer les coses per part de la justícia espanyola, que quan passes així diversos dies, ja no saps ni qui ets, ni com et dius ni on estàs. Ho consideren un estat molt semblant a una tortura. I no els falta raó. Sense temps per preparar la vista següent amb els advocats, sense condicions per descansar, per poder-se comunicar i plantejar dubtes. Res.
Al davant, el tribunal: el presidirà Manuel Marchena i al seu costat hi haurà: Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Ana Ferrer i Andrés Palomo. Al davant del tribunal s’asseuran les tres acusacions: la fiscalia (Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Javier Moreno), l’advocacia de l’Estat (Rosa María Seoane) i Vox (Javier Ortega i Pedro Fernández). Ja d’entrada, aquesta foto de l’acusació és per sucar-hi pa, ja que veure Vox al costat de la fiscalia i de l’advocacia general és una estampa que al govern d’Espanya li hauria de fer sentir vergonya. Segur que en l’àmbit internacional, tan bon punt vegin aquest retrat els quedaran moltes coses clares. Anirem explicant al llarg dels propers dies algunes anècdotes interessants d’alguns d’ells, només per donar més color a la fotografia. Per anar obrint boca, entre aquests noms hi ha historials molt posicionats públicament: contra la consulta del 9-N, contra l’avortament, alguns de molt catòlics i molt afins a la dreta espanyola. Sens dubte, tot indica que serà tan imparcial com la foto de les acusacions.
