Respecte

Ja sé que em diran que no hi cre­uen, en les casu­a­li­tats. I que tam­poc cre­uen en la justícia perquè tot aquest procés judi­cial con­tra els líders inde­pen­den­tis­tes que ara comença al Tri­bu­nal Suprem ha estat envol­tat des del prin­cipi d’injustícies fla­grants, de trac­tes injus­tos, i que pre­ci­sa­ment per això fa de mal­pen­sar que el judici sigui just però... Mirin, aquest dilluns, 11 de febrer, farà 29 anys que Nel­son Man­dela va sor­tir de la presó. Abans de con­ver­tir-se en pre­si­dent de Sud-àfrica, Man­dela va ser cone­gut com el pres polític més famós del món, i nom­bro­ses veus inter­na­ci­o­nals van dema­nar el seu alli­be­ra­ment. Va pas­sar per diver­ses pre­sons –com els líders inde­pen­den­tis­tes, que han estat en vuit cen­tres– men­tre el règim de l’apart­heid s’afe­blia per la pressió inter­na­ci­o­nal. Final­ment, i després de 27 anys i mig de cap­ti­veri, l’11 de febrer del 1990, Man­dela va ser alli­be­rat de l’illa presó de Rob­ben Island. Aquell dia va pro­nun­ciar un dis­curs davant milers de per­so­nes a Ciu­tat del Cap que començava dient: “Us saludo a tots en nom de la pau, de la democràcia i de la lli­ber­tat per a tots.”

Man­dela va acon­se­guir recons­truir una nació que estava a les por­tes d’un guerra civil entre blancs i negres. Una gesta, la de reu­nir-los per fer-los avançar junts com a país, que només s’explica pel carisma i la llu­mi­no­si­tat d’aquest home. I ho va acon­se­guir apel·lant al fac­tor humà, a les per­so­nes. De fet, quan va embas­tar el procés de recon­ci­li­ació, Man­dela va dema­nar als seus: “No us adre­ceu al seu cap, sinó al seu cor.” Anar als sen­ti­ments, a les emo­ci­ons. Aque­lla era la clau perquè Sud-àfrica comencés a tan­car feri­des.

Aquí, la clau és el res­pecte. Si no n’hi ha hagut, de res­pecte, per la volun­tat d’un poble no hi pot haver justícia ni lli­ber­tat. No sem­bla que hi hagi d’haver sentències abso­lutòries. Què ha de pas­sar, doncs, després del judici a la causa inde­pen­den­tista perquè es puguin reco­sir feri­des, refer ponts per recon­ci­liar els uns i els altres? Podrem par­lar amb el cap clar i el cor calent? Crec que no si no hi ha res­pecte.