Feminisme per a indepes
L’escriptora i activista feminista, lesbiana i afroamericana Audre Lorde afirmava que les lluites monotemàtiques no existeixen, perquè les nostres vides no ho són pas. Per això sempre he concebut la militància feminista entortolligada amb la reivindicació independentista. Ja ho deia Maria-Mercè Marçal: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
Hem estat moltes les militants, acadèmiques i polítiques independentistes que hem reivindicat els drets de les dones, tot assenyalant els discursos i les dinàmiques masclistes imperants en l’independentisme que es poden perpetuar en un estat català. No s’ha parlat tant, però, de com el pensament feminista pot ajudar a entendre la situació política que vivim i a oferir propostes per a l’acció.
Ara que el projecte independentista pateix la repressió estatal, podem recordar l’alerta de Rosi Braidotti sobre l’ús del dolor en les reivindicacions. La filòsofa explica que el dolor pot esdevenir paralitzant i crear una dinàmica que es recreï en el greuge sofert i que no permeti avançar. Per Braidotti, el patiment, en tot cas, ha de ser un dels catalitzadors cap a l’acció i cap a polítiques afirmatives, propositives i vitalistes. Podem preguntar-nos, doncs, en quina mesura la litúrgia al voltant dels presos polítics i dels exiliats s’ajusta a la pràctica emancipadora de Braidotti o bé cau en l’immobilisme.
Als Estats Units, activistes feministes afroamericanes com Angela Davis i militants trans com Dean Spade defensen la fi del sistema penitenciari. Si bé les tesis estan molt circumscrites al context estatunidenc i no es poden aplicar fil per randa a la realitat catalana, les seves reflexions aporten una visió del sistema penitenciari, policial i judicial entès com un engranatge de protecció de l’statu quo mitjançant la disciplina i el control d’aquells subjectes que per raó de gènere, ètnia, orientació sexual o concepció nacional el desafien amb les seves pràctiques. Les aportacions ens poden ajudar a entendre el judici al procés com un instrument per preservar el projecte polític espanyolista, base del règim del 78, i adonar-nos que les seves conseqüències transcendeixen l’àmbit penal i responen a la finalitat estratègica de fer callar l’independentisme durant les properes generacions.
Com que les institucions oprimeixen persones de diverses condicions, les activistes feministes –i les LGTBI– han buscat aliances per ampliar els suports. A la Xina, les feministes han teixit vincles amb altres activistes a favor de drets i llibertats fonamentals. Activistes gais i lesbianes britànics van donar suport a la vaga de la mineria del 1984 i el 1985, en ple govern Thatcher. Temps després, el Partit Laborista s’adheria a la lluita LGTBI gràcies, sobretot, al suport dels miners. Aquestes situacions són similars a l’estratègia de les lluites compartides impulsada per Òmnium Cultural.
Ara bé, les experiències feministes i LGTBI, en l’àmbit nacional i transnacional, indiquen que entre aliats hi ha relacions de privilegi que, si no es tenen en compte, poden fer que l’aliança faci aigües, o tan sols beneficiï els aliats més privilegiats. Per exemple, les feministes gitanes, musulmanes i afrodescendents a occident han criticat que el feminisme majoritari no només prioritza les lluites de les dones blanques de classe mitjana, sinó que reprodueix dinàmiques racistes i classistes. Arran de l’auge de Vox, es parla molt que els independentistes estableixin aliances antifeixistes amb diversos actors de l’Estat. Seguint l’exemple dels feminismes, i tal com indica l’acadèmic Ramón Grosfoguel, caldria tenir en compte l’hegemonia de l’espanyolisme en la societat espanyola i en els moviments d’esquerres a l’hora de definir l’aliança.
Així doncs, si bé l’opressió de les dones i la de l’independentisme no són equiparables, la manera que els feminismes tenen d’entendre el poder, així com d’articular propostes alternatives a l’ordre establert, poden servir d’inspiració per al moviment d’emancipació nacional català.
