FILLS DEL CALIFAT
A mitjans del 2014 s’autoproclamava el califat d’Estat Islàmic, un territori que s’estenia entre Síria i l’Iraq. Eren els moments dolços per als gihadistes. Aprofitant la guerra oberta a Síria i la violència instal·lada permanentment a l’Iraq, Estat Islàmic va aconseguir dominar una extensió de territori similar a la del Regne Unit i on vivien més de sis milions de persones. En aquest califat no només hi havia quilòmetres de desert, sinó que els homes manats per Abu Bakr al-Bagdadi també van conquerir les ciutats de Raqqa (Síria) i Mossul (Iraq).
La incessant i potent propaganda de l’organització a través de les xarxes socials va donar els seus resultats. Amb un discurs directe i apel·lant als sentiments d’un segment de la societat occidental que no se sentia representada per aquests valors (sobretot joves i adolescents), milers de persones es van convertir de la nit al dia en combatents de la gihad. Abduïts per uns vídeos que anunciaven el paradís marxaven de casa –en molts casos sense el consentiment dels seus progenitors– per anar a viure a les ordres del califat, en una de les versions més restrictives de la xaria (llei islàmica).
França, Alemanya, el Regne Unit, Holanda i França són alguns dels països que tenen més combatents d’Estat Islàmic a l’exterior. Dels 5.904 europeus que es van sumar a l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria entre l’abril del 2013 i juny del 2018, 1.023 (el 17%) eren dones, mentre que 1.500 (el 25%) eren menors, segons un informe del King’s College de Londres. El cas de la jove britànica Shamima Begum ha posat cara a aquesta problemàtica. Aquesta jove va marxar cap a Síria el 2015, quan tenia 15 anys, i en territori d’Estat Islàmic ha donat a llum a tres criatures, la tercera aquesta última setmana. Les dues primeres no van sobreviure. Es calcula que la majoria de persones que han marxat de la petita zona que encara controla Estat Islàmic són dones i nens, la majoria menors de 7 anys. Aquests darrers dies es pot veure la fugida de civils de la ciutat d’Al Baguz, un dels darrers bastions de l’organització gihadista a Síria.
Els gihadistes han perdut la majoria del territori que havien aconseguit i molts sobreviuen amagats a les muntanyes, actuant com a cèl·lules dorments i tornant a una guerra de guerrilles. Les famílies de molts d’ells viuen en camps de refugiats i alguns han demanat tornar als seus països d’origen.
La resposta de la Unió Europea amb els que demanen el retorn no és monolítica: el Regne Unit, per exemple, ha revocat la ciutadania britànica a Begum, mentre que un tribunal belga obligava fa pocs mesos a repatriar dues dones que s’havien unit a Estat Islàmic i els seus fills d’un camp de refugiats del Kurdistan sirià. Europa tem aquests retorns i el rebuig que poden causar. Quin és el futur dels fills del califat?
