Llegir la història

Apre­nem la història a l’escola i després ens obli­dem d’ense­nyar a lle­gir-la. Ho diu l’escrip­tor àrab Tahar Ben Jelloun. És ben veri­tat, i més veient que la història es repe­teix. I ens per­se­gueix. Em refe­reixo a l’exili. Ara fa vui­tanta-vuit anys, el 22 de febrer del 1931, el pre­si­dent Fran­cesc Macià tor­nava a Cata­lu­nya des de Bèlgica, on s’havia hagut d’exi­liar. Ho va fer després del cop d’estat de Primo de Rivera, el setem­bre del 1923. El paral·lelisme amb el moment actual és extra­or­di­nari. Macià, fun­da­dor d’Estat Català i dipu­tat a les Corts, es va exi­liar pri­mer a França des d’on va pla­ni­fi­car una acció armada per envair Cata­lu­nya, ja que creia que era l’única manera d’acon­se­guir la inde­pendència. Ho va inten­tar el 2 de novem­bre del 1926 a través de Prats de Molló, amb l’ajuda d’altres exi­li­ats i mer­ce­na­ris ita­li­ans.

La insur­recció va ser un fracàs mili­tar en tota regla, però va supo­sar un èxit pro­pa­gandístic. Va ser detin­gut, empre­so­nat i es va obrir un procés judi­cial que va tenir gran ressò en la premsa inter­na­ci­o­nal. Final­ment, va ser con­dem­nat a dos mesos de presó per tinença d’armes i expul­sat de França. Va ser lla­vors quan es va refu­giar a Brus­sel·les, des d’on va inter­na­ci­o­na­lit­zar la causa cata­lana. No va ser fins al 22 de febrer del 1931, però, que va poder tor­nar amb una amnis­tia. Va supo­sar el perdó, l’indult, l’abso­lució per part del poder sobirà que exer­cia la justícia sobre uns fets que havia con­si­de­rat delic­tius. Sí, ja sé que ara no han comès cap delicte, però quina llàstima que aquesta part de la història no es pugui repe­tir. Quin greu veure que els epi­so­dis que ens han pre­ce­dit no han ser­vit per res.

Només espero que amb aquesta pri­ma­vera elec­to­ral que ve no passi com ara fa vui­tanta anys. El 14 d’abril, després del tri­omf en les elec­ci­ons muni­ci­pals, Macià pro­cla­mava la “República Cata­lana dins d’una Fede­ració de Repúbli­ques Ibèriques”. Fins aquí molt bé. Tres dies més tard, però, l’accep­tava con­ver­tir en la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, una auto­no­mia dins de la República espa­nyola. El què dèiem, cal lle­gir la història per mirar enda­vant i fer república cata­lana.