Que el judici no ens tapi la brúixola
Un dels punts comuns de la defensa dels presos polítics catalans és assegurar que van donar curs a una demanda popular, materialitzada democràticament mitjançant unes eleccions i una majoria parlamentària, i que la van sotmetre a estratègies polítiques per portar-la a terme per la via del pacte. Estrictament, el procés podria quedar resumit d’aquesta manera.
Tanmateix, també d’una manera estricta, s’ha de recordar que aquest mandat popular no és un simple encàrrec prospectiu, sinó una brúixola precisa cap a la independència de Catalunya, amb pactes o sense. Així ho van determinar les eleccions del 2015, el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i les eleccions del 27 de desembre posterior, aquests dos darrers amb efectes encara vigents.
Per tant, per més que el judici obert al Tribunal Suprem reclami justament la nostra atenció i per més que les exposicions dels encausats sobresurtin de manera brillant per damunt de la pobresa de les acusacions, convé no oblidar que només som en un replà d’una llarga escala sense ascensor.
