Les voltes que fa la vida!
Fa uns mesos, era ella qui assenyalava amb el dit qui podia fer-li preguntes. Lluïa un somriure frívol, caminava amb pas ferm. Es permetia bromejar i es vantava de ser qui havia decapitat l’independentisme català, fins i tot era mestressa i senyora del “diplocat en liquidació”. Aquell dit índex sempre assenyalant. Aquella brotxa passada de voltes amb el coloret. La “ratita hacendosa”, com l’anomena el professor Cotarelo; la “bolita de azufre”, segons Jiménez Losantos.
Aquesta setmana ja no somreia, ni assenyalava amb el dit, ni es permetia fer bromes mentre estava asseguda com a testimoni davant del Tribunal Suprem i es veia obligada a respondre a les preguntes de Vox, de la fiscalia i dels advocats defensors en el judici al procés sobiranista català. Ara s’entén millor per què ni les Ana Rosa, ni les Griso ni els Ferreras no estan cobrint el judici amb algun dels seus programes. Res. No s’han ni apropat a la porta del Tribunal Suprem per fer un d’aquells especials que temps enrere van fer des de Totalán, des de París, des de la Barcelona dels atemptats o des d’on fos que hi hagués una notícia que havia de ser-ho a cop d’insistir-hi. Ni rastre del judici si no és per treure de context alguna que altra frase que pugui deixar malament els acusats.
Tant Soraya com Rajoy van ser protagonistes d’un dia en què les seves versions es van escórrer com un peix untat amb oli. L’estratègia infanta del “jo no ho sé”, “no era la meva responsabilitat”, “jo allà no hi era”… va ser l’escollida. Per què canviar-la si sempre els ha funcionat? Tant de bo aquesta vegada no.
Hi va haver diverses afirmacions que es poden contrastar amb facilitat. Alguna ja va sortir immediatament desmuntada abans que Soraya sortís per la porta: va dir que el CNI no va intervenir l’1 d’octubre, quan el seu propi director havia confirmar que ho podrien haver fet “millor”. Un veritable espectacle que en un país democràtic i decent no es passaria per alt. Com el testimoni d’Urkullu, que va deixar en evidència Rajoy en més d’una ocasió.
Si això fos de veritat un estat de dret, els seus comportaments no haurien de quedar impunes. Les voltes que fa la vida!
