El judici, instrument polític
De la mateixa manera que els periodistes sense principis s’arrapen a la convicció que la realitat no ha d’espatllar mai un bon titular, els servidors de l’Estat espanyol consideren que la realitat tampoc ha de posar en risc la unitat nacional. Tergiversaran els fets i mentiran tant com faci falta si la seva causa ho requereix, com en aquest judici al Tribunal Suprem.
Les seves inconcrecions, subjectivitats, prejudicis, falsos testimonis i mentides volen influir perquè es condemni els acusats en aquest procés i fer que això sigui un precedent per als que insten altres tribunals. Sobretot, però, pretenen el relat d’una Catalunya ingovernable, víctima d’un càncer incurable que es diu independentisme, amb metàstasi voraç a les institucions, els servei públics i les entitats de mobilització civil. Un pretext indispensable per fer recular el model autonòmic, recentralitzar la gestió pública i cohesionar l’estat sota una sola doctrina nacional. No compten, però, que la realitat sempre supera la ficció.
