Sobirania i empresa
El vot dels catalans ha virat els darrers anys, com ja sap tothom, cap a posicions sobiranistes. Així, del 2010 ençà, la voluntat d’una part propera al 50% de l’electorat ha estat escollir opcions polítiques independentistes. I el més rellevant, sota el meu parer, és que en cada contesa electoral –fins i tot si es compta la consulta del 9-N o el referèndum de l’1-O– el nombre de sufragis segueix una línia ascendent. Per tant, allò que es deia després de la gran manifestació de l’11-S del 2012, que el suflé cauria passat l’estiu, no només era un desig dels constitucionalistes, sinó que queda clar que el pes de la gent favorable a la creació d’un nou estat europeu va en augment.
El que sobtava, però, era que mentre la ciutadania es decantava per la independència i la república, les patronals i institucions econòmiques i empresarials semblava que en vivien al marge. Com es podia viure al marge del canvi sociopolític de més envergadura dels darrers anys esdevingut a Europa? Els darrers mesos s’estan produint un seguit de moviments que van en la línia d’apropar aquesta realitat política als òrgans de representació del teixit empresarial català. Ja va sorprendre fa uns mesos el resultat de la renovació de la presidència a Fira de Barcelona, quan inicialment es pensava que guanyaria la candidatura continuista a les tesis del president sortint, Josep Lluís Bonet. Va ser Pau Relat, que era president de FemCat –una associació d’empreses compromeses amb el país–, qui es va endur la glòria, contra tot pronòstic, en aquesta institució força rellevant en el panorama econòmic i empresarial català.
Amb les eleccions a les tretze cambres de comerç de Catalunya del 8 de maig hi haurà una altra oportunitat perquè els empresaris puguin triar diverses candidatures, també una d’inspiració independentista. La possibilitat que dels dies 2 al 7 de maig es pugui exercir el vot electrònic remot obre les portes que milers d’autònoms i propietaris de pimes catalanes puguin canviar un panorama que podria posar fi a l’statu quo, caracteritzat perquè unes poques empreses molt grans –algunes de les quals integrades a l’Ibex 35– decidien el vencedor, sempre amb un programa al qual qualsevol empresa de l’Estat també podria donar suport, ja que són companyies que sempre s’han sentit molt espanyoles.
Els aires de canvi ja són aquí. La barreja de la introducció del vot telemàtic i la mobilització que va anunciar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) fa uns mesos donant suport a una opció independentista podria posar fi al fet que ni un 2% de les empreses participessin fins avui en l’elecció dels presidents camerals. Ara, amb les noves tecnologies i la decisió anunciada per la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, la participació es podrà fer extensiva fins a les 680.000 empreses repartides per les comarques catalanes, 400.000 de les quals integrades a la Cambra de Comerç de Barcelona, que és on tindrà lloc l’autèntica batalla pel tron que lliuraran les quatre candidatures presentades oficialment.
Carles Tusquets, president del banc Mediolanum, és el cap visible de la candidatura més oficialista i va de bracet de grans empreses com Planeta i Seat. Enric Crous, exdirector general de Damm i expresident de Cacaolat, seria una alternativa propera al sector catalanista, també amb lligams a FemCat. Ramon Masià encapçala la tercera opció i és un coneixedor de la institució cameral de Barcelona, perquè ja va ser director de comunicació de l’expresident Antoni Negre i ho és de l’actual, Miquel Valls. I la darrera candidatura, seria la més independentista, que compta amb el suport de l’ANC, el Cercle Català de Negocis, Sobirania i Justícia i la Fundació Catalunya Estat. Segons els seus promotors, entre els quals hi ha el responsable de Petrolis Independents, Joan Canadell; el productor d’Arriska Films, Joel Joan, i Joan Font, president de la cadena Bonpreu, s’adrecen a les tretze cambres del país, però molt particularment a la de Barcelona, “pel seu pes en els indicadors econòmics”. Així s’expressa Elisenda Paluzie, que ha remarcat que el grup de quaranta empresaris que aspiren als seus respectius epígrafs de sector, creuen que “els valors republicans s’han de traslladar a tota la societat i també als organismes representatius”. L’èxit d’aquesta candidatura dependrà de la participació dels autònoms i de la pime.
