Les armes de l’extrema dreta
Primer pas. Generar por. Crear sensació d’inseguretat. Temor a l’altre perquè és diferent. És el manual de l’extrema dreta arreu del món. Alçant murs a Mèxic, atiant l’odi contra els refugiats a Europa o atacant centres de menors immigrants a Catalunya. El segon pas d’aquest manual és el do de l’oportunitat. En aquesta batalla que sembla que es lliuri per guanyar en sensació de seguretat, Itàlia tindrà una nova llei que permetrà l’ús d’armes de foc contra els intrusos: és una extensió de la legítima defensa que ha tingut en el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, el seu principal artífex. De fet, aquesta va ser una de les promeses estrella de l’última campanya electoral. La mesura impulsada per Salvini ja té seguidors i ha rebut l’aplaudiment del líder de Vox, Santiago Abascal, ferm defensor de l’ús de les armes.
El tercer pas del manual serien els interessos econòmics que es mouen al voltant de la política. Aquest punt, però, ja no és exclusiu dels líders d’extrema dreta.
És conegut que Salvini és un amant de les armes i que connecta amb el potent lobby armamentístic italià. De fet, el país transalpí és un dels majors fabricants del món, segons les dades de l’Institut Internacional d’Investigació per la Pau d’Estocolm (SIPRI), un organisme independent establert el 1966. L’oposició ja l’ha acusat de voler convertir el país en el “llunyà Oest”. I és que Itàlia amb aquest pas cap a la tinença d’armes de la població s’acosta perillosament al model dels Estats Units, on circulen més de 300 milions d’armes, la majoria automàtiques, i és fàcil aconseguir comprar-ne una. És part de la seva història, i aquí rau la diferència entre el model nord-americà i el model europeu, tal com explicava la doctora en dret i experta en legislació d’armes Roser Martínez en una entrevista en aquestes pàgines fa només uns mesos.
Són reals aquests temors? És Itàlia un país insegur? Segons les dades de la Unió Europea, Itàlia és un dels països que gaudeix de més seguretat. El nombre de crims i homicidis per armes de foc va baixar el 2017: 368. A principis dels anys noranta, aquesta xifra superava el miler. També han baixat notablement el nombre de robatoris. Les dades parlen, però la sensació d’inseguretat s’imposa. Es calcula que actualment 4,5 milions de famílies italianes tenen una arma a casa.
Que la població tingui armes a la seva disposició no significa que tingui més seguretat, i el cas italià obre un perillós precedent dins de la Unió Europea. I és que tornem a les dades. Als Estats Units hi ha deu vegades més mortalitat per arma de foc que a Europa. I aquest hauria de ser l’últim pas i definitiu: evitar deixar només en mans de l’extrema dreta el monopoli del debat i la legislació sobre armes i seguretat. La por és humana i incontrolable. I ho saben.
