Catalunya, capital Madrid
A falta dels recomptes de les diferents capes de caps que aquest dissabte es manifesten al passeig del Prado de Madrid, el desembarcament del sobiranisme a la capital espanyola no significa només una acció de denúncia de la repressió contra l’independentisme català. És també l’exportació –o si voleu, la comunió– del republicanisme: la lluita pel dret a decidir des de la manifestació estrictament més individual fins a l’expressió més rotundament col·lectiva. Hi som els catalans, però també els representants d’altres indrets que formen part d’aquest trencaclosques territorial, secularment mal engiponat per les classes dominants d’una cort disfressada d’Estat. I hi som per dir que n’estem tips. Nosaltres en volem marxar perquè ja sabem que la romeguera de l’absolutisme mai no acaba d’assecar-se del tot i es torna a enfilar de pressa. D’altres confien a fer-ne una planta decorativa. Tots, però, apuntem cap a aquest règim del 1978, encapçalat per una monarquia que no permet que els representants del poble l’examinin.
