QUI GUANYARÀ EL VOT ÚTIL?
Quan s’acosten períodes electorals sempre hi ha dinàmiques que ressorgeixen, que prenen protagonisme. Es posen sobre la taula perquè interessen als partits polítics, però també als electors. Per això, un clàssic de les campanyes sempre és l’apel·lació al vot útil o vot estratègic. Aquella decisió, traduïda en una papereta dins d’una urna, que pren un ciutadà condicionat per un eventual resultat en els comicis. És a dir, en funció del que indiquen les enquestes o de les tendències que guanyen pes a les xarxes socials, els electors poden acabar votant un partit que, tot i no ser la seva primera opció, té més probabilitats de sortir-ne guanyador.
Sovint l’objectiu més clar d’aquest tipus de vot és castigar un determinat govern o intentar frenar un partit. Quan parlem de circumscripcions electorals petites són els partits minoritaris, sense prou pes o rellevància en el taulell d’escacs polític, els més afectats per aquest tipus de vot. Perquè els electors prefereixen votar una formació més gran, que potser és la seva segona o tercera opció, però que saben que tindrà més probabilitats d’aconseguir un bon resultat electoral. Tot i així, evidentment aquesta pot ser una decisió totalment contraproduent, perquè fa que els partits minoritaris no arribin a la barrera del 3% i, per tant, encara tenen menys possibilitats d’accedir al joc electoral per entrar en el repartiment d’escons. Per tant, el vot útil acostuma a afavorir els grans partits i dificulta el creixement o la consolidació de noves propostes electorals.
Alhora, un altre dels propòsits és evitar la dispersió de vot en diferents alternatives electorals. Un fet que pot acabar provocant una polarització política, entesa com aquell procés que divideix l’opinió pública en dos extrems oposats. I, al mateix temps, sovint aconsegueix diluir o eliminar el pes que poden tenir les opcions més de centre o moderades.
Vistos aquests condicionants el vot útil té avantatges i inconvenients. No és una tria entre blanc o negre, sinó que ofereix un gran ventall de grisos, molts determinats per una conjuntura sociopolítica i pel context en què s’emmarca una convocatòria electoral. Per això, la campanya de les eleccions espanyoles del proper 28 d’abril estarà marcada per una crida al vot útil. I quin partit l’intentarà monopolitzar? El PSC? El PSC. En el cas de Catalunya utilitzarà aquest recurs per intentar contenir el tripartit de la dreta, i l’extrema dreta, format pel PP, Ciutadans i Vox. Dirà que votar el PSC és la fórmula més convenient per evitar el retorn dels populars a La Moncloa i frenar l’aterratge de Rivera o Santiago Abascal.
Aquest pot ser un objectiu electoral, però el més important, per intentar garantir i muscular els interessos dels ciutadans catalans, és que els partits independentistes aconsegueixin uns bons resultats. Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Front Republicà haurien d’aconseguir canalitzar el vot útil. Per guanyar pes al Congrés dels Diputats, per esdevenir imprescindibles per a la governabilitat a Espanya, per apropiar-se de les decisions transcendents, per actuar com a lobby si els escenaris ho requereixen. A la resta d’Espanya, el PSOE intentarà arrossegar els votants de Podem, però a Catalunya haurien de ser els partits independentistes els que l’arrepleguessin. Les forces sobiranistes no poden perdre rellevància, en nombre de vots i escons. Necessiten demostrar que la seva proposta segueix sòlida, que persisteix malgrat els entrebancs i la repressió. El PSOE, o el PSC, no farà cap concessió a Catalunya, només aprofitarà la campanya per allunyar-se dels postulats independentistes i lluitarà perquè no li calgui el seu suport per governar.
Per tant, ERC, JuntsxCat i Front Republicà haurien de propiciar un escenari que els permeti ser indispensables per demostrar que el judici no resoldrà l’atzucac i que el problema seguirà l’endemà de conèixer la sentència. Així, l’objectiu de l’independentisme hauria de ser tornar a acumular forces, intentar guanyar noves posicions. Com ho farà? De moment, no sembla que els partits ho tinguin gaire clar, malgrat que hauria de ser la seva prioritat durant la campanya. Ara l’escenari es diu Congrés dels Diputats i tothom sortirà a guanyar el vot útil. Qui l’aconseguirà?
