Potser també soc feminista
La periodista televisiva Ariadna Oltra ha publicat a Rosa dels Vents la barreja entre dietari i llibre de records i de reflexions Soc feminista i no ho sabia. Oltra admet que si fa tres anys li haguessin preguntat si era feminista hauria respost un “no” rotund. Plantejar-se molts detalls del dia a dia laboral i domèstic, encara més després de ser mare, l’ha fet adonar-se que ho és, tot i que amb uns límits i dubtes del tot raonables i respectables.
El tronc del feminisme, fent una síntesi apressada i simple, és aconseguir la igualtat real entre homes i dones. Les branques, en canvi, són molt extenses i variades, hi ha moltes menes de feminisme i d’activitats i gruixos d’implicació. Les arrels són fondes pel que fa als motius que van posar en marxa un moviment que en el segle XXI està molt, però molt per sota d’on hauria d’estar. Comencen a entrar en el vocabulari habitual, però, termes com sororitat i apoderament, a més de conceptes que venen de més lluny, com ara “avortament lliure”, “abolició de les estructures patriarcals“, “mateixa feina, mateix sou”, “no és no”...
Al món hi ha fam i pobresa, i les dones les pateixen. Hi ha guerres, i les dones hi moren, després de ser violades. Hi ha malalties. Hi ha desigualtats de tota mena, i les dones, en major o menor grau, són víctimes en totes i de tot. Com cantava John Lennon: “La dona és el negre del món.”
La feina per mentalitzar les nenes, les adolescents i les dones de què cal fer i com és mastodòntica. Fomentar el mateix entre nens, joves i homes, encara és més ingent i urgent. Entre la necessitat i la moda comercial fa temps que van apareixent novetats editorials per a totes les franges d’edat, però només en comentarem algunes dirigides al públic jove, sense ànim de ser exhaustius.
Dones úniques. Relats de dones d’aquí que no podràs oblidar (Columna) és un llibre d’alt valor com a objecte literari i, encara més, pel contingut. Recull fins a 83 biografies breus i precises de dones dels Països Catalans destacades en tota mena d’àmbits. Està escrit per Montse Barderi i il·lustrat per Violeta Crespo.
En la mateixa línia, la narradora Natàlia Cerezo i la il·lustradora Roser Calafell han iniciat per a La Galera la col·lecció d’àlbums de petit format “Valenta com tu”. Cada títol està dedicat a una dona, i les dues primeres són Mercè Rodoreda i l’aviadora pionera Mari Pepa Colomer. Les pàgines finals inclouen alguna activitat, curiositats i una cronologia molt pràctica.
Eva Prada és l’autora del text i de les il·lustracions d’Un món de dones extraordinàries, un àlbum de gran format publicat per Animallibres. Presenta al voltant de cent dones dels cinc continents i de diferents èpoques. La majoria dels noms de les protagonistes avui no els recorda ningú, i això que van marcar la història, més o de la mateixa manera que molts homes que sí que són coneguts.
L’humor i la fantasia no han d’estar al marge del tema, tot i que sigui greu. “Princeses Drac” (Cruïlla) és una col·lecció amb textos de Pedro Mañas i il·lustracions de Luján Fernández. Són princeses que cavalquen unicorns blancs i viuen aventures amb molt de rosa i fantasia. Un exemple més del protagonisme creixent d’heroïnes de tota mena en el món de la ficció.
I per tancar la breu repassada, l’editorial L’Altra ha iniciat el segell de novel·les juvenils L’Altra Tribu. No és un segell que es defineixi com a feminista, però la mena de novel·les que publiquen, a més de distreure i divertir, volen fomentar l’esperit crític, al marge de modes, èpoques i prescripcions escolars. Quan un toca el dos, d’Anna-Greta Winberg, i Quin dia tan bèstia!, de Mary Rodgers, són els dos títols de debut.
Jo no soc feminista. Pensava que n’hi havia prou amb ser normal, és a dir, ni feminista ni masclista. La realitat del dia a dia, en molts aspectes desagradable fins a la nàusea, m’empeny a pensar que comparat amb molts homes (i amb força dones; no oblidem que de dones masclistes n’hi ha un munt i sabem a quins partits voten) potser sí que ho soc, de feminista.
