Les batalles perdudes
Dur revés per al president turc, Recep Tayyip Erdogan, en les eleccions municipals celebrades fa tot just uns dies. Les ciutats més importants del país, Ankara i Istanbul, van caure en mans de l’oposició després d’una nit amb un recompte interminable i amb un agre gust de derrota per a la formació del president, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, en les seves sigles en turc). És especialment dolorosa la pèrdua d’Istanbul, perquè durant els darrers vint-i-cinc anys havia estat en mans del seu partit.
I és que l’actual president turc va forjar la seva carrera com a polític en aquesta ciutat amb dues ànimes. S’explica que Erdogan hi va arribar quan era un nen provinent d’un poble de l’interior de Turquia. Allà va fer de venedor ambulant i també va demostrar grans aptituds com a futbolista. Amb els anys, va aconseguir ser l’alcalde de la ciutat (1994-1998), es va guanyar fama de bon gestor i va dur a terme importants millores urbanístiques en una de les ciutats amb més simbolisme del país. Escollit com a primer ministre el 2002 –ser l’alcalde d’Istanbul va significar un gran aparador per al polític–, durant els primers passos del seu mandat es va erigir com un polític amb voluntat de mirar cap a la Unió Europea. Anys més tard, però, cultivava el seu graner de vots a la Turquia rural i el seu discurs va anar virant cap a posicions molt més conservadores i reaccionàries que l’han acabat allunyant de les elits laiques que, en un primer moment, havien vist en aquest polític una manera de controlar el poderós exèrcit, un dels poders fàctics del país. La pèrdua de la ciutat del Bòsfor, on es presentava com a candidat l’ex-primer ministre Yinali Bildirim, posat a dit per Erdogan, no havia estat pronosticada per les enquestes, com sí que ho havia estat Ankara.
De fet, la formació opositora, el Partit Republicà del Poble (CHP, en les seves sigles en turc) es va imposar a sis de les deu ciutats més importants del país. Malgrat aquesta derrota, res fa preveure que el poder d’Erdogan trontolli, perquè tot i la pèrdua de les dues ciutats més importants del país continua guanyant en vots. I tampoc dona la batalla per perduda: el seu partit ha impugnat els resultats a Istanbul i acusa els opositors de tupinada.
L’embranzida que podrien agafar el seus rivals quedarà empetitida perquè el calendari electoral juga a favor del president, que va avançar els comicis. La incipient crisi econòmica turca –que s’ha començat a notar en els darrers mesos i que podria ser un dels múltiples factors de la derrota del partit d’Erdogan– no es podrà analitzar en uns comicis perquè, segurament, quedaran llunyans en el temps.
Des que va iniciar la carrera política com a alcalde d’Istanbul, Erdogan no ha deixat mai el poder. Va sobreviure a un cop d’estat, el 2016, del qual va aconseguir sortir reforçat.
