L’ANC potser ha fet tard
La renovada proposta de l’Assemblea Nacional Catalana d’avançar cap a la proclamació de la independència per la via unilateral, tant si plou com si trona, m’ha fet pensar en el partit del Barça al camp del Vila-real de dimarts passat. L’eficàcia golejadora de la davantera blaugrana no va ser un valor suficient per obtenir la victòria perquè el joc defensiu de l’equip va fer aigües. És el que té jugar a la babalà, confiant que la vàlua objectiva (i nominal) dels integrants de l’equip resoldrà el partit com per art d’encantament.
De la mateixa manera, els membres de l’independentisme català confien cegament en la justícia de la causa, però cada un va al seu aire, no es refien gens els uns dels altres i encara menys de qui pretén fer d’equip tècnic. La principal diferència entre el futbol i la política sobiranista és que en aquesta no hi ha jerarquia i un mal rumb de l’equip és més difícil de reconduir. Ja fa temps, l’ANC es va reservar el paper d’encarregat de material i ara que vol fer d’entrenador, potser ja ha fet tard.
