El poder de Netanyahu
Un volum sota el nom de El libro negro de la ocupación editat per l’editorial El Viejo Topo recollia fa uns anys testimonis de soldats israelians que havien estat servint als territoris ocupats de Gaza i Cisjordània. Les entrevistes recollien els mètodes que fan servir les forces de defensa israelianes en aquesta zona, i tenia com a objectiu donar a conèixer aquestes pràctiques a la majoria de la societat israeliana i denunciar-les. Va ser una obra de l’organització israeliana Breaking the Silence, que amb aquest treball pretenia posar llum a aquesta problemàtica que fa dècades que s’allarga i que suposa un dels conflictes més enquistats que hi ha al món. La denúncia dels abusos –mitjançant testimonis d’exsoldats israelians– que reben els palestins per part de les forces de seguretat israelianes no va tenir el ressò esperat, potser tal com preveien des de la mateixa entitat.
I és que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha aconseguit revalidar la victòria a les urnes amb encara cinc escons més. La conformació del govern l’obligarà a pactar amb els partits que estan més escorats a la dreta, tot i que el veterà polític ha focalitzat –i endurit notablement– la campanya electoral als territoris ocupats. De fet, una de les seves promeses per a aquests comicis era recuperar aquestes zones.
Tot indica que l’esquer llançat per Netanyahu ha donat els seus fuits si ens atenem als resultats. Aquest gir a la dreta s’interpreta com un intent per dinamitar els Acords d’Oslo, i fins i tot ja podria tenir la benedicció del president dels Estats Units, Donald Trump, segons assenyalen alguns analistes.
Netanyahu ha aconseguit la victòria electoral, però durant els propers mesos s’haurà d’enfrontar a un complicat procés judicial per corrupció. Netanyahu no només ha utilitzat electoralment Gaza i Cisjordània, sinó que també ha disparat contra l’Iran. Teheran s’ha presentat com un enemic exterior al qual s’ha de combatre. Amb aquest discurs dur, apel·lant a la seguretat, es guanyen les eleccions a Israel. Iniciatives com les que va engegar Breaking the Silence passen desapercebudes i el que actualment es valora és l’enviament de gairebé 20.000 soldats més als territoris ocupats per “garantir la seguretat”.
Un esglaó més en un conflicte laberíntic i que cada vegada està més lluny d’una solució duradora. La proposta dels dos estats –defensada per la majoria d’experts en el conflicte– cada cop és més minoritària en la societat israeliana.
La nova legislatura que s’engegarà no sembla que hagi de ser la que servirà definitivament per refredar el conflicte. Tot el contrari. S’haurà de veure quin és el paper que finalment juguen els EUA, aliat dels israelians, en aquesta zona, sobretot ara amb el mandat del president Trump.
