Assange i el dilema de Goethe
Faria riure si no fos que fa plorar la constatació que el president de l’Equador responsable del lliurament de Julian Assange a les urpes del capitalisme salvatge es digui Lenín. Broma macabra d’aquesta història de persecució d’un personatge controvertit i incòmode. Controvertit per molts motius, alguns gens agradables. Incòmode per a aquells poderosos que tenen afers inconfessables per amagar, ocultar o dosificar.
Amb el lliurament, de moment a la policia anglesa, del fundador de WikiLeaks s’ha tancat un capítol més de la regressió de les societats democràtiques en el camí de les llibertats. Era un capítol que ja estava escrit feia temps, amb un confinament inhumà a l’ambaixada equatoriana de Londres que havia d’acabar malament. Cap poder, inclosos els de les societats occidentals, suporta amb prou esportivitat la llibertat de premsa i d’expressió, respectades quan perjudiquen l’enemic i combatudes quan aquesta transparència informativa i d’opinió revela veritats incòmodes. A l’hora d’adjectivar, incòmode i veritat haurien de ser mots incompatibles. El cas d’Assange demostra com de cruel pot ser un sistema envers una persona que considera molesta, un risc, un perill per a la seguretat no pas de la comunitat sinó de l’engranatge del sistema.
Assange té enemics massa poderosos i alhora alguns amics prou polèmics que li juguen a la contra. Un exemple que ha influït en les pressions diplomàtiques rebudes per l’Equador és el seu suport a Catalunya. El seu cas i el nostre, a escala diferent, són símptomes de la mateixa malaltia degenerativa que pateix la societat occidental: la coerció de les llibertats més bàsiques en nom de l’statu quo. Un conflicte arrelat en les contradiccions fundacionals de la civilització moderna. No en va, un pare de les llums com Goethe posa en boca del seu abrandat Egmont: “Endavant, gent valenta! Tombeu el mur de la tirania!” i en un altra banda escriu, lacònic, “prefereixo l’ordre a la justícia.” El temps passa i el món encara no ha aconseguit la ponderació entre ordre i justícia. Mentrestant, continua apuntant contra el missatger.
