El terror global
Els darrers atemptats a l’illa de Sri Lanka han deixat l’esfereïdora xifra de gairebé 300 morts. Aquesta illa situada a l’oceà Índic té 21 milions d’habitants, el 10% dels quals són de religió musulmana. Des de fa anys, la violència sectària entre budistes, que són majoria, i cristians i musulmans ha estat habitual. De fet, el març del 2018, el govern va haver de decretar l’estat d’emergència a causa d’aquests enfrontaments. Ara bé, es podia esperar un atac d’aquestes dimensions? A l’illa va aparèixer fa uns anys el grup islamista National Thowheeth Jama’ath (NTJ) que fins ara s’havia limitat a una sèrie d’actes vandàlics contra estàtues budistes en un moment en què el grup budista ultranacionalista Bodu Bala Sena també instigava l’odi cap a musulmans i cristians a l’illa. Tot i això, no es pot passar per alt la radicalització que ha experimentat l’organització islamista en els darrers anys. L’ombra del salafisme –una de les branques més extremistes de l’islam– és allargada i ha sabut treure rèdit en un país on les tensions han anat in crescendo. Es dona la circumstància que una quantitat important de combatents d’Estat Islàmic a Síria i a l’Iraq provenien de Sri Lanka, i no es descarta que alguns dels autors de l’atac fossin precisament milicians retornats del conflicte al Pròxim Orient. Les autoritats de Sri Lanka hauran de donar moltes explicacions durant els propers dies, perquè alguns informes interns havien alertat d’aquesta possibilitat. I és que aquesta organització jurava lleialtat a Estat Islàmic, i el modus operandi dels atemptats és gairebé calcat al dels atemptats que ha perpetrat arreu del planeta l’organització gihadista. No és el primer cop que passa. Nombrosos grups terroristes han anat jurant lleialtat a l’organització liderada per Abu Bakr al-Baghdadi –en plena competència amb Al-Qaida al sud-est asiàtic– com ho va fer al seu moment el grup nigerià Boko Haram o grups a Filipines i a Líbia. De fet, en els mateixos mitjans de comunicació d’Estat Islàmic es reivindica l’últim atemptat com a propi, una pràctica habitual del grup.
Després de la desfeta en la guerra de Síria –on durant uns anys va aconseguir el seu objectiu de crear un estat que es regís per la xaria–, Estat Islàmic opta per continuar la seva lluita amb atemptats perpetrats per cèl·lules repartides per tot el planeta. Un vella estratègia que l’acosta i l’assimila a l’organització original: Al-Qaida.
