La història es repeteix

Un 4 de maig del 1979, ara fa qua­ranta anys, va tenir lloc un fet excep­ci­o­nal en la política britànica i euro­pea. Mar­ga­ret Thatc­her es va con­ver­tir en la pri­mera dona cap de govern. I un dels seus cavalls de bata­lla va ser ja lla­vors sor­tir de l’ano­me­nada Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea, la CEE. Qua­ranta anys després, el destí ens ha por­tat una Gran Bre­ta­nya a les por­tes d’un Bre­xit amb una dona, The­resa May, al govern, amb postu­lats tenyits de thatc­he­risme. Per Thatc­her, Europa es resu­mia així: “Excepte en el sen­tit geogràfic, Europa és una cons­trucció total­ment arti­fi­cial. No té sen­tit ajun­tar Beet­ho­ven i Debussy, Vol­taire i Burke, Ver­meer i Picasso, Notre-Dame i Saint Paul’s, carn bullida i bulla­bessa, i pre­sen­tar-los com a ele­ments d’una rea­li­tat euro­pea musi­cal, filosòfica, artística, arqui­tectònica o gas­tronòmica. Si Europa ens encanta, és pels seus con­tras­tos i les seves con­tra­dic­ci­ons, no per la seva coherència i con­tinuïtat.” Una Europa cohe­rent i amb una línia política contínua. Unió, equi­li­bri, soli­desa són sinònims de coherència. Que lli­guen amb constància i fide­li­tat, que són atri­buts de la con­tinuïtat. Thatc­her no adme­tia de cap manera que la lla­vors CEE maldés per acon­se­guir una moneda única i una inte­gració política més gran que garantís la con­tinuïtat de la idea. Això no obs­tant, és el que la Unió Euro­pea ha fet al llarg dels anys i de manera cohe­rent i con­ti­nu­ada. Ha tre­ba­llat perquè l’euro plantés cara al dòlar i al ien. I s’ha escar­ras­sat perquè més estats ingres­ses­sin en aquesta Unió política i econòmica però molt poc social. Mal­grat que May en defensi una sor­tida, tal com s’està cons­truint en ter­mes de lliure mer­cat, i que cada estat s’espa­vili, fins i tot la mateixa Dama de Ferro s’hi sen­ti­ria còmode. Thatc­her va bran­dar deci­di­da­ment la ban­dera del mer­cat lliure amb volun­tat revo­lu­cionària, tant que va divi­dir el país i les files con­ser­va­do­res, fet que li va aca­bar pas­sant fac­tura a ella mateixa i al seu par­tit. Qua­ranta anys després, May fa de Thatc­her amb els matei­xos resul­tats per al seu país i per al seu par­tit. La història es repe­teix.