Un 4 de maig del 1979, ara fa quaranta anys, va tenir lloc un fet excepcional en la política britànica i europea. Margaret Thatcher es va convertir en la primera dona cap de govern. I un dels seus cavalls de batalla va ser ja llavors sortir de l’anomenada Comunitat Econòmica Europea, la CEE. Quaranta anys després, el destí ens ha portat una Gran Bretanya a les portes d’un Brexit amb una dona, Theresa May, al govern, amb postulats tenyits de thatcherisme. Per Thatcher, Europa es resumia així: “Excepte en el sentit geogràfic, Europa és una construcció totalment artificial. No té sentit ajuntar Beethoven i Debussy, Voltaire i Burke, Vermeer i Picasso, Notre-Dame i Saint Paul’s, carn bullida i bullabessa, i presentar-los com a elements d’una realitat europea musical, filosòfica, artística, arquitectònica o gastronòmica. Si Europa ens encanta, és pels seus contrastos i les seves contradiccions, no per la seva coherència i continuïtat.” Una Europa coherent i amb una línia política contínua. Unió, equilibri, solidesa són sinònims de coherència. Que lliguen amb constància i fidelitat, que són atributs de la continuïtat. Thatcher no admetia de cap manera que la llavors CEE maldés per aconseguir una moneda única i una integració política més gran que garantís la continuïtat de la idea. Això no obstant, és el que la Unió Europea ha fet al llarg dels anys i de manera coherent i continuada. Ha treballat perquè l’euro plantés cara al dòlar i al ien. I s’ha escarrassat perquè més estats ingressessin en aquesta Unió política i econòmica però molt poc social. Malgrat que May en defensi una sortida, tal com s’està construint en termes de lliure mercat, i que cada estat s’espavili, fins i tot la mateixa Dama de Ferro s’hi sentiria còmode. Thatcher va brandar decididament la bandera del mercat lliure amb voluntat revolucionària, tant que va dividir el país i les files conservadores, fet que li va acabar passant factura a ella mateixa i al seu partit. Quaranta anys després, May fa de Thatcher amb els mateixos resultats per al seu país i per al seu partit. La història es repeteix.