Com solucionem tot això?
Tal com sospitàvem alguns, aquest benefici del dubte que donàvem a un sistema que pretenia fer-se passar per un estat democràtic i de dret, ja no es pot estirar més.
Per si el judici que s’està fent contra el referèndum de l’1 d’octubre suscités algun tipus de dubte, el que va passar amb les candidatures per a les eleccions europees ha confirmat, sense cap dissimulació, que aquí la justícia brilla per la seva absència. Algú podrà dir que finalment ha estat la justícia qui ho ha posat tot en ordre, però jo m’inclino a pensar que, tractant-se d’una qüestió que de seguida hauria estat ventilada en instàncies europees, a l’administració de justícia espanyola li ha valgut la pena desfer el nus que la Junta Electoral Central havia fet.
Resulta inversemblant que membres que formen part de la Junta Electoral haguessin escrit articles als seus blogs, tot just fa un any, en què deixaven clar que, d’acord amb la llei vigent, Carles Puigdemont podria ser candidat elegible tot i que estigués fora d’Espanya. I que precisament en el moment de votar, ho fessin sabent que la llei no els permet suspendre la seva candidatura i tot i així votessin a favor de suspendre-la, sense cap tipus de rubor, a la vista de tothom.
El mateix està passant amb el suplicatori que hauria de sol·licitar el Tribunal Suprem al Congrés i al Senat per poder seguir endavant amb el procés dels presos polítics que van resultar electes en les últimes eleccions generals del 28 d’abril. D’aquesta manera, també caldria recordar a Manuel Marchena l’article que ell mateix va firmar el 1994 sobre aquesta qüestió, en què reconeixia que la llei és clara: cal posar en marxa el suplicatori, cosa que la fiscalia ha negat.
Com solucionarem tot això? Hi ha llum al final del túnel? Em temo que això no és qüestió que les eleccions les guanyin unes sigles o unes altres. És un problema molt més profund: estem atrapats en una espècie de teranyina de la qual només podrem escapar si ens esforcem per estar ben informats i ens mantenim units.
