El pati de darrere de Washington
Intercanvi de cops més o menys dialètics entre Washington i Moscou. Com si es tractés d’un nou episodi de la guerra freda, el ministre d’Afers Exteriors rus, Sergei Làvrov, acusava fa només uns dies els Estats Units de voler “reformatejar políticament l’Amèrica Llatina”. El polític rus feia referència a la crisi oberta a Veneçuela, país on les dues potències tenen els ulls posats. Per Moscou, el president encarregat, Juan Guaidó, no és més que un titella en mans del govern dels Estats Units.
Rússia no juga tan subtilment, i des de fa mesos ha posat els peus al país sud-americà. A més d’establir-hi bases militars i millorar el sistema aeri de les forces armades veneçolanes, en pensa treure un important rendiment econòmic. I és que els llaços entre Moscou i Caracas cada vegada són més forts en un escenari de violència permanent en què Maduro continua demostrant que domina la major part dels militars, una prova de cohesió interna del chavisme. Aquest model ha estat comparat amb el cubà pels analistes, que consideren que aquest és el paradigma de la utilització de les forces armades per a fins partidistes.
Tot i tenir el suport de l’estament militar, el president veneçolà ha anat perdent el suport de la població durant els darrers temps: el col·lapse econòmic que pateix el país n’és el principal motiu.
La darrera jugada estratègica del president rus, Vladimir Putin, també té com a objectiu marcar de molt a prop el seu homòleg als Estats Units, Donald Trump. Actualment Rússia no té capacitat per enfrontar-se directament al gegant nord-americà, però amb aquestes estratègies geopolítiques que en alguns casos arriben a la intervenció armada – Ucraïna, Síria...– aconsegueix jugar un paper protagonista en l’escena internacional que posa al mateix nivell els dos líders mundials.
En aquesta escalada dialèctica, Moscou acusa directament Washington de voler derrocar Nicolás Maduro i de voler retrocedir en el temps. Les declaracions de Trump fa només uns dies assegurant que “alguna cosa passarà a Veneçuela”, però sense concretar quina, van en aquesta línia, en la de l’intervencionisme dels Estats Units, considerant l’Amèrica Llatina el pati de darrere de casa seva. Moscou considera que aquestes paraules són un insult per Veneçuela.
Trump amb aquests últims moviments sembla que s’allunya d’allò que prometia durant la campanya electoral, el famós lema America first, que significava anar retirant les tropes nord-americanes dels conflictes escampats arreu del món, com ara l’Afganistan i Síria. “Els Estats Units no poden ser la policia d’arreu del món”, assegurava també el magnat. Aquí, però, no és només qüestió de geopolítica. Els recursos energètics veneçolans interessen, i molt, les dues superpotències. Els diners, primer.
