El desig d’emigrar
“Hi ha mesos que la meva mare em passa diners perquè jo pugui continuar vivint i treballant aquí.” Són les paraules d’un senegalès. M’ho explica mentre esperem l’autobús, que triga a arribar. La seva família es dedica a la pesca, i els seus pares ja són grans.
Una gran majoria dels adults del Senegal, Ghana, Kenya, Nigèria, Sud-àfrica o Tanzània voldrien marxar dels seus països d’origen, segons una enquesta realitzada el 2017 pel Pew Research Center i publicada en l’anuari que el CIDOB realitza sobre immigració. És més, la majoria dels entrevistats asseguren que volen marxar en els propers cinc anys i els seus destins preferits són Europa i els Estats Units. Segons el mateix estudi, el 44% dels adults del Senegal volen abandonar el país. Hi ha una multitud de factors que expliquen aquest desig. El principal és l’econòmic: els països de l’Àfrica subsahariana es troben entre els estats que tenen una de les taxes de fecunditat més alta, i aquest fet provoca que molts joves no puguin accedir al mercat laboral perquè no hi ha prou feina, encara que la percepció és que l’economia d’aquests països ha millorat en els darrers anys. Tot i això, no veuen un futur per als seus fills. Un altre dels motius que impulsen els joves a emigrar és la violència i l’alta inestabilitat política. L’any 2017, el nombre de desplaçats va assolir un nou rècord: 18,4 milions, segons dades de l’ONU.
El viatge fins a arribar al destí desitjat, que pot durar anys, és dur i complicat. Molts moren pel camí, en aquesta fossa comuna en què s’ha convertit el mar Mediterrani. D’altres queden atrapats a Líbia, en autèntiques presons. És per aquest motiu que des de fa un temps l’organització Open Arms intenta arribar a aquests països per explicar les dificultats que suposa el viatge fins a Europa i les condicions de vida que hauran de patir després. Des del seu vaixell de rescat ja han vist massa somnis enfonsats. L’home senegalès que espera l’autobús és conscient que la vida a casa nostra no és fàcil. “Els preus dels lloguers són altíssims”, comenta. Hi ha dies que té feina i d’altres que no. Però la seva família confia que se’n sortirà. Els diners que la seva mare envia cap a Catalunya són una ajuda perquè el noi pugui tirar endavant. Són el projecte familiar. D’altres vegades, és ell qui envia diners a casa seva. Llavors és quan està content.
Arribar a la vella Europa es veu com un somni per a la majoria de joves subsaharians. I segons els estudis realitzats, aquesta emigració serà la més important en els propers anys a tot el món. Un repte que la Unió Europea no hauria de deixar a les mans d’estats fallits com Líbia, o sense una política homogènia que provoca que els països més afectats (Itàlia, Grècia o l’Estat espanyol) acabin anant per lliure.
