La primera victòria

Quan Jordi Sànchez acaba les seves intervencions, ho fa amb unes paraules carregades de significat i de simbolisme. “Llum als ulls i força al braç.” No sé si tothom sap d’on surten, però trobo que avui és un bon dia per explicar-ho. És l’últim vers d’El cant de la senyera, el poema que va escriure Joan Maragall i sobre el qual es va bastir l’himne de l’Orfeó Català. Es va estrenar el 1896 a Montserrat, en l’acte de benedicció de la bandera de Catalunya, i el règim franquista el va prohibir des del 1939 i fins al 1960. Ara fa cinquanta-nou anys, va tenir lloc el que es va conèixer com els fets del Palau de la Música. No va ser altra cosa que una mostra de la repressió contra el catalanisme per part de les autoritats franquistes. Reculem fins al 19 de maig del 1960. Som al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, durant l’homenatge del centenari del naixement del poeta Joan Maragall organitzat per l’Orfeó Català i amb presència de ministres de Franco. Ja es veia a venir que no podia acabar bé de cap de les maneres. L’Orfeó solia tancar les seves actuacions amb la interpretació d’El cant de la senyera. I en el concert d’homenatge a Maragall, autor de la lletra, res feia pensar que no es pogués interpretar. Malgrat que inicialment estava prevista en el programa, es va excloure a última hora per ordre de governador civil. Només començar l’acte, un grup de joves que estava assegut a la platea del Palau es va aixecar i va entonar El cant de la senyera mentre es llançaven uns fulls volants titulats Us presentem el general Franco. El text el va escriure Jordi Pujol i Soley. La reacció de les autoritats franquistes va ser ordenar la detenció d’una sèrie de persones, entre elles el mateix Pujol, a les quals després d’aplicar-los un consell de guerra es va tancar a la presó. No és estrany, doncs, que Jordi Sànchez evoqui a través d’aquest vers final de l’himne de l’Orfeó Català aquella primera victòria catalanista davant la dictadura franquista. Ens demana que ara que actuen igual que ara fa seixanta anys, no ho oblidem. I que mantinguem la fermesa i la il·lusió: “ llum als ulls i força al braç” per no defallir en la lluita per les nostres llibertats que mantenen entre reixes la seva i la de la resta d’encausats en el judici.