Entre el salt i la consolidació
El 25 de maig del 2015, un 58,5% dels 5,4 milions de persones citades a votar a Catalunya van acabar assistint als col·legis electorals. Les candidatures vinculades a Convergència i Unió (CDA a l’Aran) van obtenir 3.361 regidors i 437 alcaldies; les vinculades al PSC, 1.278 regidors i 122 alcaldies; les vinculades a Esquerra Republicana de Catalunya, 2.380 regidors i 259 alcaldies, i les candidatures independents, 916 regidors i 88 alcaldies. Les vinculades a ICV-EUiA-Entesa (com BComú a Barcelona) van obtenir 370 regidors i 21 alcaldies, i les vinculades a la CUP, 382 regidors i 19 alcaldies. El PP va obtenir 1 alcaldia i 215 regidors i Cs, 175 regidors.
Des del 2003, especialment, s’anaven produint moviments generals de fons de canvi d’opcions que, de ben segur, continuaran en les eleccions del 26 de maig. Cap a on anaven, cap a on van, aquests moviments? Canvis en les hegemonies obtingudes als primers ajuntaments democràtics a la vista en global a tot Catalunya, ajuntaments més fragmentats, més governs en ciutats significatives en minoria i amb necessitats de pacte més quirúrgic. Els autoanomenats “ajuntaments pel canvi” d’esquerres de les àrees metropolitanes van ser una de les marques d’aquestes alternatives, possiblement la més destacada i analitzada en els mitjans i la que centrarà bona part de l’atenció dels analistes i de l’escrutini públic d’aquí a una setmana.
D’aquí a una setmana també podrem començar a saber si els canvis i les alternatives de les municipals del 2015 van ser temporals (o conjunturals per la crisi a diversos nivells, no només l’econòmica, iniciada el 2008) o de fons com ho va ser al 78, si s’ha aprofitat l’oportunitat per materialitzar els canvis compromesos i per fer autocrítica per millorar i consolidar o si la voluntat de transformar la manera de fer política i de retre (o no) comptes és un moviment honest i ampli amb voluntat de representar majories, entre d’altres. Preservar la política que transforma i que és útil a la ciutadania. Que el dir i el fer i el ser coincideixin. Ajudar a provocar els canvis socials i polítics que ens han de fer avançar i millorar com a ciutadans, com a municipis i com a país. Que el canvi no sigui pel mer canvi. Aviat ho veurem.
