La reina Letícia i la violència de gènere
Immersos en la campanya, el judici i la constitució del Congrés i el Senat, potser ens ha passat per alt que l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere va atorgar a la reina Letícia el 17 de maig el XV premi anual a la personalitat més destacada en l’erradicació d’aquesta violència. L’Observatori està integrat pel Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de Justícia (Dolores Delgado, PSOE), el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (María Luisa Carcedo, PSOE), la fiscalia general de l’Estat (María José Segarra, de la Unió Progressista de Fiscals, nomenada per Pedro Sánchez el juliol), les comunitats autònomes amb competències transferides, el Consell General de l’Advocacia Espanyola i el Consell General de Procuradors d’Espanya.
Com és sabut, la reina Letícia ha treballat a bastament per a l’equiparació salarial entre homes i dones pel mateix lloc de treball, de manera que ara el sou del rei no se situï a 242.769 i el seu a 133.530 euros, i l’any que ve té previst rebaixar el 45% de bretxa salarial entre els dos monarques. Com és sabut, la reina ha instaurat una condemna contundent cada vegada que s’ha produït un feminicidi –tant si són oficials, que ja en van 20 el 2019, com no oficials, que se’n compten 10–, imposa dol oficial a l’Estat i fa abaixar les banderes a mig pal. A més, presideix la concentració i el minut de silenci cada vegada que això succeeix. Com és sabut, té un posicionament molt sòlid, que no està publicat enlloc per haver expressat el seu suport a la signatura del pacte d’Estat contra la violència –ai, las!– que no diu enlloc que és masclista, sinó de gènere. Se la reconeix per haver fet vaga el 8-M i haver-se sumat a les reivindicacions de les dones. Se la reconeix per la valenta posició en condemnar la sentència que absolia de violació els cinc integrants de la manada, dos dels quals servidors públics de l’Estat.
L’únic gest que li coneixem a la reina Letícia feminista, amb moltes cometes i molts matisos, va ser en la cerimònia de prometatge, en què va etzibar al seu promès “déjame terminar” davant la premsa. La reina també va tenir un gest molt criticat quan va impedir que la seva sogra/reina consort es fotografiés a la catedral de Palma amb les seves filles. Aquests gestos no la fan ni republicana, ni feminista, però la converteixen en la persona més destacada en la lluita contra aquesta xacra. Tot plegat el que diu molt és en quin concepte té la realitat l’Observatori. I així anem.
