Revolució a la Cambra

El vot és l’essència de la democràcia, però alguns ja veuen les urnes com a sinònim de trencament de l’establishment. És el que ha passat a la Cambra de Comerç de Barcelona, on la candidatura Eines de País, clarament a favor de la independència, va donar la sorpresa en guanyar per majoria absoluta en les darreres eleccions. La revolució ha arribat a aquesta institució més que centenària que engloba 420.000 empreses i amb importants tentacles i influència en altres institucions econòmiques i empresarials de Catalunya. La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona es va crear l’any 1886 per defensar l’interès general i aconseguir el bé comú del comerç, la indústria i la navegació. Tradicionalment, les cúpules d’aquestes institucions, que tenen les seves arrels en la Llotja de Mar i en el Consolat de Mar, han tingut el suport de la gran empresa, molt vinculada al poder de l’Estat espanyol.

El 17 de juny, Joan Canadell serà investit nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona i rellevarà Miquel Valls, que ha estat en el càrrec disset anys. Fins que no es constitueixi el ple no se sabrà amb tota seguretat els passos que seguirà la institució cameral. Tot i així, els darrers dies, l’equip vencedor –organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)–, ja ha anat explicant els eixos prioritaris del seu mandat. Un mandat que s’iniciarà amb Mònica Roca com a vicepresidenta, tot i que agafarà el relleu de Canadell a la presidència d’aquí a dos anys.

Una de les primeres actuacions serà actualitzar el cens per poder preguntar als empresaris temes relacionats amb el suport a la independència de Catalunya. Ras i curt. La nova cúpula ja ha manifestat, sense cap rubor, que posaran la Cambra al servei de l’empresariat per veure si està d’acord que la institució “participi activament en la construcció de la República Catalana”. Tanmateix, els membres escollits també han anunciat que faran consultes per veure la disposició dels empresaris a fer actes de sobirania fiscal, allò que vulgarment se’n diu “el tancament de caixes”, que en definitiva vol dir deixar d’ingressar els impostos a l’administració estatal.

La nova directiva també ha manifestat que seran molt crítics amb les promeses incomplertes que tinguin repercussions per a la bona marxa de l’economia catalana. Per això es volen potenciar els serveis d’estudis –que gaudeixen de molt prestigi– per abordar interrogants que fins ara es passaven de llarg. És el cas, per exemple, de saber les repercussions de l’incompliment sistemàtic de la inversió de l’Estat a Catalunya, sobretot aquells recursos destinats a les infraestructures. Seria l’incompliment reiterat de la famosa disposició addicional tercera de l’Estatut d’autonomia.

La candidatura guanyadora haurà de prendre també una decisió respecte a les anomenades “cadires de plata”, que corresponen a les grans companyies, que paguen 75.000 euros per tenir assegurat un lloc amb veu i vot en el ple. En l’actualitat, són catorze grans empreses, que donen una suma d’1,2 milions d’euros, una xifra gens menyspreable respecte als 18 milions de pressupost de l’entitat cameral. La nova direcció ha dit que mantindrien aquestes cadires d’acord amb la normativa actual, però que s’intentarà trobar una solució per a la propera elecció, d’aquí a quatre anys.

L’impacte de la candidatura Eines de País per al món econòmic i empresarial no només es deu al fet que ha aconseguit guanyar per sorpresa els representants de les grans empreses, sinó que ho ha fet amb un equip netament independentista. A més, cal recordar que la Cambra de Comerç traspua el seu poder a altres esferes de decisió de l’economia catalana. Concretament, es podria parlar de la presidència de Turisme de Barcelona, de la Fira i del Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Joan Gaspart ja ha anunciat que deixarà d’estar al capdavant de Turisme de Barcelona després de vint-i-sis anys en el càrrec. La renovació ja comença fer efecte.

Davant la inesperada victòria d’un moviment independentista en el món de la representació empresarial catalana, s’obre una disjuntiva de cara al futur. Reaccionaran els empresaris veient l’avenç del moviment sobiranista en l’àmbit econòmic? Les darreres setmanes ja s’observa l’intent de coordinació de patronals i entitats clarament constitucionalistes. Així, Foment del Treball, el Cercle d’Economia, el RACC i Barcelona Global ja miren la manera de posar les bases perquè l’empresariat més convencional, les empreses més grans, no perdin representació.

Fins ara sobtava que les institucions econòmiques actuessin com si el moviment independentista no existís. Amb la revolta a la Cambra, això ha canviat. El futur president de la institució, Joan Canadell, ja ha dit que un dels objectius que es marcarà és treballar per la independència del país però també, i molt important, per netejar la mala imatge que sovint té l’empresari.