VASSALLS DELS EUA
La visita del president dels Estats Units, Donald Trump, al Regne Unit ha provocat manifestacions de rebuig a la capital del país. Londres s’ha convertit durant uns dies en l’escenari d’unes protestes que van més enllà de la figura del magnat nord-americà. Rebuig al vassallatge. Amb l’estil provocador que l’ha portat a ser l’inquilí de la Casa Blanca, Trump va iniciar el viatge al Regne Unit amb dures crítiques contra l’alcalde de Londres, Sadiq Khan, i també contra Theresa May. El president dels Estats Units ja ni mesura la gravetat de les seves paraules. Les seves declaracions no es poden emmarcar en una campanya per guanyar vots en clau nord-americana ni per guanyar-se les simpaties de la ultradreta britànica. Trump és Trump.
Dos dels països amb més ascendència en l’escenari internacional viuen hores baixes i s’assenyala la globalització com a principal culpable d’aquesta tornada a les arrels més profundes, al tancament del país i a una onada de nostàlgia. El descontentament és el que explica, a grans trets, el Brexit i l’èxit de Trump. La immigració és en el punt de mira. I és on s’emmirallen els nous líders mundials –com ara el president del Brasil, Jair Bolsonaro, i el d’Hongria, Viktor Orbán, cada un amb les seves claus locals– o els partits populistes que han proliferat i augmentat en els darrers temps a Europa. Els Estats Units i el Regne Unit han estat dues potències històriques que han marcat l’ordre mundial, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, però ara es mostren porucs i amb escassa capacitat de lideratge.
La sortida del Regne Unit està fent trontollar la Unió Europea, una crisi sense precedents i que, de moment, encara no es coneix com acabarà, mentre que les polítiques ultraconservadores i populistes de Trump han provocat, per exemple, la sortida dels Estats Units del pacte nuclear, un dels grans èxits que havia aconseguit l’expresident Obama arribant a un acord amb l’Iran.
El que sí que ha deixat entreveure la visita del magnat –que també servia per commemorar el 75è aniversari del desembarcament de Normandia, batalla clau per al desenllaç de la Segona Guerra Mundial– és l’interès dels Estats Units, i concretament del seu president, perquè el Regne Unit abandoni la Unió Europea. De fet, en diverses ocasions ha apostat per la sortida sense acord i per la via dura. La porta de sortida que ha agafat el Regne Unit debilita la Unió Europea i com tem el sector anti-Brexit els podria convertir en vassalls dels Estats Units, provocant una dependència excessiva de Washington. I davant d’aquestes debilitats i inestabilitats que mostren les potències històriques, hi ha països que es freguen les mans: Rússia i la Xina, actors internacionals cada vegada amb més protagonisme que no descuiden la seva agenda geopolítica.
