Quan el cop d’Estat són les urnes
Bé, doncs ja està. Ja ha quedat escrit. El Tribunal Suprem no veu adequat treure Franco del Valle de los Caídos perquè va ser cap de l’Estat espanyol, concretament des de l’1 d’octubre del 1936.
Encara em pregunto quin sentit tenia posar això de l’1 d’octubre del 1936 en la interlocutòria del Suprem, ja que no hi veig cap altra raó que el marcatge franquista que ha quedat estampat per a glòria dels súbdits del dictador. Deixem a part el fet en si, i anem a la qüestió de fons: el Suprem tomba una decisió presa per decret al Congrés. Perquè també té nassos que al final de tanta “transició”, “tanta sobirania nacional que resideix en el poble”, les coses passin o deixin de passar perquè ho decideixen els senyors jutges triats de manera qüestionable i sempre vinculats als interessos del poder.
Sent tot això evident: per què no ens estalviem el sou i les despeses de tots els que fan el teatre dient que això és una democràcia? Total, bé ho podrien invertir en sanitat, en escoles, en habitatge per a pobres, en pantans, com feien al seu dia. Ja ho saben: tot per al poble però sense el poble... O encara millor: hologrames! Posem hologrames a les institucions democràtiques. Aquests ni mengen, ni cobren, ni necessiten xofer ni casa ni dietes de cap tipus.
Total, per al que serveix aquí la democràcia... seria més segur. A un holograma no li passa pel cap muntar revolucions. Perquè a Espanya ara resulta que fer un cop d’estat és posar urnes. És una visió molt coherent per a un franquista.
