Funció vista per a veredicte
S’ha acabat la funció i els espectadors tornen cap a casa amb sentiments contraposats. Al voltant d’uns, revola un aire lleuger, discretament fresc, com el de la serralada a finals de la primavera. Se’n duen una bona impressió perquè, pel seu gust, l’argument ha estat ben construït. Els seus intèrprets preferits han estat a l’altura del repte en què els posaven els seus antagonistes i, fins i tot els figurants, amb intervencions breus però molt ben treballades, han contribuït a aixecar l’expectació sobre la trama.
Al voltant d’uns altres, però, l’aire és espès i tèrbol com el que surt de les profunditats del metro. Per ells l’argument ha estat previsible, anodí, burocràtic, i els actors que venien a veure han hagut de defensar el seu paper a cops de colze davant d’un director cregut i uns antagonistes veterans i busca-raons que no passaven cap vergonya amb les seves exageracions vuitcentistes si n’hi podien fer passar als altres. N’estan tan convençuts que els han fotut gat per llebre que, si s’hi rumien gaire, encara tornaran enrere i fotran foc al teatre.
