Rivonia

Que la història es repe­teix ho veiem cada dia. N’hem tin­gut un altre exem­ple. S’ha aca­bat el judici del procés. Ara fa cin­quanta-cinc anys, s’aca­bava també un altre judici, el del procés de Rivo­nia. Rivo­nia és el nom d’una zona resi­den­cial de Johan­nes­burg, on hi havia la granja on van ser detin­guts Nel­son Man­dela i un grup de diri­gents del Congrés Naci­o­nal Africà (CNA) el juliol del 1963. Un any més tard, el 12 de juny del 1964, eren con­dem­nats a cadena perpètua per haver, lite­ral­ment, “sabo­te­jat” el sis­tema de segre­gació racial a Sud-àfrica. Se’ls acu­sava de voler des­man­te­llar l’apart­heid, un sis­tema hereu del colo­ni­a­lisme que va durar qua­ranta-dos anys i que clas­si­fi­cava els ciu­ta­dans en grups raci­als. Els negres van ser des­proveïts de l’esta­tus de ciu­ta­da­nia. El govern va segre­gar l’edu­cació la sani­tat i altres ser­veis públics, i va reser­var per als blancs els de major qua­li­tat i per als negres els pit­jors. Man­dela i els seus esta­ven en con­tra d’aquest sis­tema bru­tal i repres­siu que eixam­plava les diferències entre per­so­nes que tenien les matei­xes aspi­ra­ci­ons, som­nis i il·lusi­ons, però sen­zi­lla­ment un color de pell dife­rent. Llui­ta­ven per la igual­tat, la lli­ber­tat i la justícia social d’un poble. Man­dela sem­pre ho havia tin­gut molt clar, que tot i estar empre­so­nat i tenir els apa­rells d’un estat repres­sor en con­tra, tri­ga­ria més o menys anys, però apel·lant al cor de l’adver­sari, se’n sor­ti­ria. I no va parar fins que es va asseure al vol­tant d’una mateixa taula amb el lla­vors pre­si­dent del país, Fre­de­rik de Klerk. Era el 1990, i després de diver­ses, llar­gues i com­pli­ca­des nego­ci­a­ci­ons –que van supo­sar no només la sor­tida de presó de Man­dela, sinó la lega­lit­zació de diver­sos par­tits polítics–, es va posar punt final a l’apart­heid. L’any 1994, amb la con­vo­catòria d’elec­ci­ons i la poste­rior victòria de Man­dela i el CNA, els som­nis de Madiba es van fer rea­li­tat. Penso que per molt que la sentència que dicti el Suprem sigui con­dem­natòria, és clar que tard o d’hora aquesta qüestió, la que enfronta Cata­lu­nya i Espa­nya des de fa temps i que té a veure amb les desi­gual­tats, les lli­ber­tats i la justícia social, es resoldrà par­lant, nego­ci­ant i votant. Com va pas­sar amb el procés de Rivo­nia.