Madrid, Estrasburg, Luxemburg

La batalla judicial dels presos polítics i dels exiliats es dirimirà en els propers dies, setmanes i probablement anys entre les ciutats de Madrid, Estrasburg i Luxemburg. Tres ciutats a les quals s’hi poden afegir algunes més si un cop es dicta sentència al Suprem l’alt tribunal espanyol decideix activar les euroordres contra els exiliats. El “problema intern”espanyol, sobre els qual ja s’han pronunciat tribunals de Bèlgica, Escòcia i Alemanya, farà també recorregut al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg, com han anunciat el president Puigdemont i l’exconseller Comín, que volen fer entrar en joc el dret de la Unió i els seus tribunals. I també es portaran fora de l’Estat espanyol les fins ara més que qüestionables prerrogatives que s’ha atorgat un òrgan administratiu com la Junta Electoral Central (JEC) en negar els drets polítics d’uns eurodiputats, o tribunals com el Suprem, amb un ús més que dubtós de la llei i del dret, impedint fins i tot a Junqueras recollir l’acta d’eurodiputat. El temor era que aquest pas –que sí que va poder fer el líder d’ERC en ser escollit al Congrés– pogués deixar el tribunal presidit per Marchena sense el control efectiu del procés contra els independentistes catalans abans no dicti sentència. La interlocutòria de Marchena, feta pública el 14 de juny, reconeixia que si Junqueras recollia l’acta no es podria impedir el seu trasllat a Estrasburg (hi deia erròniament Brussel·les) a l’acta de constitució del Parlament Europeu. Com havia advertit la fiscalia en el seu informe previ, si es permetia a Junqueras obtenir l’acta després entraria en joc la seva immunitat i la necessitat de demanar el suplicatori a l’Eurocambra. Tanmateix, la qüestió de fons és si un tribunal, per més que sigui el Suprem, pot fer valer els seus interessos per tancar un procediment judicial per sobre dels drets polítics d’un dels processats. En el cas de l’elecció al Congrés, el Suprem es va permetre de dir al poder legislatiu com s’ho havia de fer per suspendre els diputats presos. Per la seva part, el legislatiu espanyol s’atorgava funcions judicials i resolia la qüestió aplicant la llei d’enjudiciament criminal. Probablement ara el Suprem no ha vist clar que pugui controlar la situació davant l’Eurocambra, on més d’una setantena de diputats ja han exigit a la mesa explicacions pel vet de la JEC espanyola als diputats electes Junqueras, Puigdemont i Comín.

A la ruta de la batalla judicial caldrà incloure també Estrasburg. Aquesta ciutat francesa és la seu del Parlament Europeu, on el 2 de juliol els nous eurodiputats prendran possessió (veurem si tots). I és també la seu del Tribunal Europeu de Drets Humans, una via que entrarà segur en joc un cop es conegui la sentència del procés, i que també podria entrar-hi per la vulneració dels drets dels eurodiputats. Aquesta és la via lenta, segons l’advocat Andreu van den Eynde, la via que quedarà si no es pot accedir a Luxemburg. Ara la incògnita és quin paper jugarà l’Eurocambra i si callarà davant la llista incompleta dels diputats enviada des d’Espanya.