Opinió

A contracorrent

Fa vuitanta- tres anys que Margaret Mitchell va publicar ‘Allò que el vent s’endugué’

Ara que comença l’estiu, dei­xin-me que els faci una con­fessió en forma de reco­ma­nació. Per qüesti­ons de feina m’he lle­git la novel·la de Mar­ga­ret Mitc­hell Allò que el vent s’endugué. I just aquest diu­menge, que fa vui­tanta-tres anys que es va publi­car, el 30 de juny del 1936, m’agra­da­ria par­lar-los-en. Al marge de la pel·lícula, estre­nada el 1940, la novel·la ja va ser un feno­men al seu moment per la temàtica que abor­dava. Una de les novel·les més venu­des i lle­gi­des de la història, un clàssic uni­ver­sal de la lite­ra­tura nord-ame­ri­cana. Una novel·la històrica en majúscu­les que s’ha de lle­gir en aquell con­text i no des de la pers­pec­tiva actual. Només així s’entén. A par­tir de la seva pròpia vida, Mitc­hell retrata aque­lla soci­e­tat nord-ame­ri­cana, la del sud –ella era d’Atlanta–, durant la guerra civil ame­ri­cana, i l’impacte de l’escla­vi­tud en aque­lla època. Blanca, del sud i mal­grat el clima racista que res­pira, s’entre­veu que no estava d’acord amb aquell sis­tema infra­humà. Una novel·la de for­mació, d’apre­nen­tatge, en què anem avançant con­jun­ta­ment amb Scar­lett O’Hara, la pro­ta­go­nista. O pot­ser hauríem de dir que veiem créixer Mar­ga­ret Mitc­hell. O’Hara té mol­tes con­ne­xi­ons amb l’autora. Una dona avançada a la seva època, acti­vista en favor del dret de les dones a votar. D’espe­rit rebel i incon­for­mista, va seguir el movi­ment flap­per, carac­te­rit­zat per anar a con­tra­cor­rent en tot: ves­tit, pen­ti­nat, cos­tums, fei­nes... Als 22 anys tre­ba­llava de peri­o­dista a l’Atlanta Sun­day Maga­zine i allà va esmo­lar les eines per escriure aquest fresc sobre la gran esquerda entre el nord i el sud. Mitc­hell, a més, va patir violència domèstica i no se’n va estar de denun­ciar-ho en un epi­sodi molt con­tro­ver­tit de la novel·la.

Una dona que es va rebel·lar con­tra els con­ven­ci­o­na­lis­mes soci­als del moment per assu­mir rols reser­vats als homes, la qual cosa va fer que fos tit­llada de fresca i escan­da­losa per la ultra­con­ser­va­dora i racista soci­e­tat del sud. I el pri­mer acte de rebel·lia era escriure un lli­bre i que te’l publi­ques­sin. Les bur­les rei­te­ra­des d’un com­pany de redacció que no la veia capaç d’escriure una novel·la, i que li deia que si ho feia es mori­ria de gana, la van espe­ro­nar. És el que té anar a con­tra­cor­rent.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor