Opinió

Els cansats fan la feina

La manifestació a Estrasburg ha de ser una altra fita en una llarga cadena d’esdeveniments

Dimarts a Estras­burg es viurà una altra mani­fes­tació impor­tant per a la inde­pendència de Cata­lu­nya. D’acord, la con­cen­tració està con­vo­cada en defensa de la democràcia. Tan­ma­teix, men­tre no es demos­tri el con­trari, la millor fórmula per defen­sar la democràcia per als cata­lans és la inde­pendència. La millor manera per als que són inde­pen­den­tis­tes i també per als que no ho són. Perquè les con­seqüències devas­ta­do­res en temes de ser­veis públics que genera aquest ofec per­sis­tent de l’Estat per­ju­di­quen tot­hom. Men­tre el poder judi­cial repri­meix només a uns, la resta de la maquinària de l’Estat con­ti­nua opri­mint tot­hom, amb més dis­creció però amb molta més efec­ti­vi­tat a mitjà i llarg ter­mini. Cata­lu­nya viu en un estat de setge, no tal com el defi­neix la Cons­ti­tució, sinó en el sen­tit clàssic del terme, blo­que­jant recur­sos i les capa­ci­tats fins a acon­se­guir la clau­di­cació. Això és a l’inte­rior.

Men­tres­tant, en el front inter­na­ci­o­nal, a Estras­burg hi anem per exi­gir els mínims de qua­li­tat democràtica que s’espe­ren d’unes ins­ti­tu­ci­ons que es con­si­de­ren a si matei­xes el gre­sol de les lli­ber­tats. Aquesta jor­nada, però, no deixa de ser una altra fita en la relació d’esde­ve­ni­ments que han de treure el país de l’atzu­cac, una sor­tida que difícil­ment serà el retorn a la situ­ació prèvia perquè ara mateix la uto­pia és creure que Cata­lu­nya té cap encaix a l’Estat espa­nyol que no depen­gui de la liqui­dació total de les seves lli­ber­tats naci­o­nals.

Molts ciu­ta­dans poden pen­sar que anem pel pedre­gar, amb un govern col·lap­sat, amb uns par­tits repu­bli­cans que pen­sen més a batre’s entre si que a actuar estratègica­ment pel país, amb un poble emo­ci­o­nal­ment tocat per tants mesos de tor­tura judi­cial. I l’aigua que baixa. Pel pedre­gar, però, hi ani­rem quan ens dei­xem vèncer pel desànim, el pes­si­misme i per la pluja fina dels aixa­fa­gui­tar­res mediàtics. En els set­ges clàssics el temps sem­pre corre en con­tra de l’asset­jat. En aquest no és tan clar, perquè la incer­tesa política i la debi­li­tat econòmica espa­nyola gene­ren un esce­nari impre­vi­si­ble per al qual cal estar atents i pre­pa­rats. Pas a pas. Pròxima estació, Estras­burg.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.