LLÀGRIMES DE SAL

Llàgrimes de sal (Editorial Debate) és la història d’un metge de Lampedusa, una petita illa italiana situada al cor de la Mediterrània, que durant dècades s’ha dedicat a ajudar les persones que arriben a les seves costes. Als 16 anys, Pietro Bartolo va sortir un dia de pesca amb el seu pare i en un descuit va caure al mar i va estar a punt de morir ofegat. Una experiència que el va marcar per a tota la vida. Com també ho va fer el naufragi que es va produir l’octubre del 2013. En una barcassa hi viatjaven unes 500 persones; més de la meitat hi van perdre la vida. Bartolo es va emportar els disset supervivents al centre d’atenció mèdica per on han passat milers de persones durant els darrers anys. Les víctimes d’aquell naufragi van tenir funerals d’estat. Hi van assistir el llavors president de la Comissió Europea, Durão Barroso, i el primer ministre italià, Enrico Letta.

Repetir aquesta imatge seria gairebé impossible amb un ministre de l’Interior, Matteo Salvini, desbocat, declarant la guerra a la capitana d’un vaixell d’una ONG i perseguint les seves naus. En aquests sis anys, s’han pagat quantitat ingents de diners a països com Líbia perquè retinguin les persones que volen anar cap a Europa en centres de detenció, en unes condicions infrahumanes. L’episodi de la setmana passada en un centre de refugiats –que ha suposat la mort de desenes de persones en un bombardeig que s’atribueix a faccions rebels– és un exemple més de la situació caòtica que viu el país. Les imatges de la venda de persones, que fa un temps van destapar diversos mitjans de comunicació internacionals, com si fos un mercat d’esclaus, també eren de Líbia.

En aquests darrers temps, també ha augmentat de manera exponencial el discurs xenòfob i antiimmigració en molts països europeus fins al punt que es criminalitza i s’arresta qui estigui disposat a arriscar-se a rescatar un bot en alta mar. I se l’amenaça amb multes milionàries. Itàlia, Hongria i l’Estat espanyol en són alguns exemples. Les intervencions de Salvini tenen assegurat l’aplaudiment d’un sector important de la societat italiana, castigada des de fa anys per la crisi econòmica. I és que el polític no només ha aconseguit guanyar vots arreu del territori, sinó que ha tret grans resultats a la mateixa illa de Lampedusa, que ha vist massa vegades com ha d’entomar una crisi humanitària de grans dimensions molt sola. El metge Pietro Bartolo és avui eurodiputat. Una escissió del Partit Demòcrata –la formació d’esquerres Lliures i Iguals– li va proposar ser la seva veu a Brussel·les. Ha quedat cinquè a Itàlia, amb 275.000 vots.

S’obre una nova legislatura al Parlament Europeu. Que la veu, el testimoni i les experiències de Bartolo no quedin ofegats pels crits de l’extrema dreta.