Dos punts
El mateix dia que ens manifestàvem a Estrasburg convocats pel Consell per la República, el Diari Oficial de la Generalitat publicava l’ordre d’elaboració del pressupost català per al 2020. Dues notícies aparentment inconnexes que, si es posen en relació, indiquen quin podria ser el camí de l’independentisme a curt termini.
A casa, aprovar els comptes de la Generalitat per fer front a la situació en general i a la duresa de la sentència en particular seria l’acte de resposta més revolucionari que estem en disposició d’executar. No és cap ironia. Mentre la societat civil organitza l’estratègia de desobediència, la política hauria de fer allò que ningú espera d’ella, consolidar la posició mentre els partits no s’aclareixin entre ells, almenys per no haver de patir (tant) per la gestió del dia a dia quan els carrers s’activin. I l’alternativa de fer-nos passar la ràbia amb l’enèsima convocatòria electoral és contraproduent per tres motius bàsics. Primer, és la finestra d’oportunitat que espera l’Estat espanyol per intentar assaltar electoralment la Generalitat. Segon, anant bé els partits republicans es tornaran a necessitar entre ells si volen un govern republicà. Córrer el risc per acabar si fa no fa allà mateix? Tercer, en cas de no sumar, si hi ha algú disposat a fer un govern transversal, ja ha vist el pa que donen a l’Ajuntament de Barcelona. Esperar a final del 2021 per tornar-nos a comptar seria bo per a tots. JuntsxCat, ERC i la CUP haurien de pensar-hi.
Pressupost domèstic i, a fora, reforç del Consell per la República. En un país ocupat, privatitzar l’acció exterior és la millor fórmula per actuar amb llibertat d’acció fins i tot si es perd transitòriament el govern interior. Calen uns 200.000 paganos. Ara n’hi ha 70.000. La fita no és cap quimera. Si no hi ha ni un 10% dels votants independentistes disposats a esquitxar entre 15 i 100 euros anuals, malament rai.
Un full de ruta de dos punts no és cap procés constituent ni té la més mínima èpica. Ara bé, en aquest marc de desconcert, proposa dues coses concretes, factibles i amb esperit positiu. Menys de dos punts és un punt. Menys d’un punt és cap punt. El que hi ha ara si no comptem les ganes fratricides de fer anar els ganivets.
