Treballar mentre fem vacances

El blog feminista Locas del coño va publicar fa tres anys el vídeo del “sentador de madres”, un producte fictici que lligava les mares de família a la cadira durant els sopars de Nadal. El clip, que imitava els anuncis de canals de televenda, pretenia visibilitzar tota la feina que fan les dones durant la celebració dels àpats de les festes.

El concepte divisió sexual del treball defineix el repartiment de tasques fet en les societats capitalistes segons el gènere de les persones, que al seu torn separa l’espai en públic i privat. Als homes se’ls va assignar el treball anomenat productiu, que es realitza en l’esfera pública i que comporta una compensació econòmica. A les dones se’ls va imposar el reproductiu, desenvolupat en l’esfera domesticoprivada i que es basa a tenir cura de la mà d’obra i del lloc on viuen. No ha tingut compensació econòmica, ni tampoc ha estat regit per normes que garantissin els drets de qui el desenvolupa, o que establissin la compensació econòmica que s’ha de rebre quan s’és gran. És més, l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional espanyol del càlcul de la jubilació dels treballadors a temps parcial, el 70% dels quals són dones, demostra que l’exercici del treball domèstic limita els recursos econòmics de les dones grans. Tot aquest sistema descrit ha estat més habitual en famílies blanques de classe mitjana alta, ja que les dones migrades o de classe baixa sovint han hagut de treballar fora de la llar.

Durant les vacances, i també el cap de setmana, la divisió sexual del treball ha fet que la necessitat de descansar tan sols faci referència a la feina productiva. Segons dades de l’Observatori IQ, les catalanes dediquen menys hores al dia que els catalans a les seves aficions o a fer vida social, i quasi el doble que els homes a les tasques domèstiques. A l’estiu, les activitats vinculades a la llar i la cura de la família no només no s’aturen, sinó que poden augmentar, ja que els seus membres passen més temps junts. Que les criatures no vagin a l’escola mentre els progenitors treballen fa que, a falta de cangurs (dones) que els cuidin, els avis, les àvies sobretot, se’n facin càrrec.

De fet, l’Observatori IQ assenyala que, en l’àmbit espanyol, les dones perceben que tenen menys temps per fer el que volen que no pas els homes. La franja d’edat en què hi ha més distància en la percepció és dels 65 als 74 anys, coincidint amb l’inici de la jubilació de les activitats laborals remunerades. Tal com indica l’observatori, els homes passen a sentir que disposen de molt temps lliure. En canvi, feines com la neteja de la llar o cuinar, realitzades majoritàriament per dones, no deixen de fer-se quan s’assoleix l’edat de retirar-se. És per això que l’Observatori conclou que les dones “no es jubilen mai”.

Fins i tot en l’àmbit domèstic la divisió sexual persisteix. Tenir cura del manteniment d’electrodomèstics o fer bricolatge s’ha associat en major mesura als homes. En països com els Estats Units, la cultura de masses ha transmès la imatge que la jardineria, tant amateur com professional, és un àmbit masculí. En la cuina, destaquen les barbacoes com una activitat capitanejada per homes, una idea esperonada per cadenes de menjar ràpid que associen el consum de carn a certes formes d’exercir la masculinitat. En general, el que comparteixen totes aquestes tasques és que solen ser puntuals o secundàries. En qualsevol cas, la coordinació de totes les feines de la llar, o fets com saber quan s’ha d’anar a comprar i què, segueix recaient en les dones. Pel que fa a les cures, si bé en l’actualitat es reivindica positivament la paternitat, l’assistència per part dels homes a persones grans o en situació de dependència no és tan valorada.

Així doncs, el descans del treball remunerat que ens ofereix l’estiu esdevé un bon moment per repensar els nostres rols en la cura de les persones que estimem i en el manteniment de les llars. Tan sols així podrem garantir que tothom, sobretot les dones, gaudeixen de les hores de lleure i de descans que es mereixen.