FUTBOL ÉS FUTBOL?
Fa només una setmana no sabia qui era Megan Rapinoe, capitana de la selecció de futbol dels Estats Units. No és que no m’agradi el futbol femení, simplement no m’agrada pagar per veure esports a la televisió. Tampoc pago per veure Messi, però, ja se sap, Messi és a tot arreu. La primera notícia que m’ha arribat sobre la Rapinoe no ha estat cap reportatge o crònica sobre un dels seus partits, sinó que, gràcies a les xarxes socials, he pogut escoltar íntegre el discurs que va fer fa uns dies a Nova York en l’homenatge que hi van rebre les campiones del món. No us el perdeu.
Sentint i veient parlar aquesta futbolista, amb un discurs d’alta càrrega política i social i un gran aplom comunicatiu, em costa imaginar en el seu lloc algun esportista masculí que li arribi als tacs de les botes. En Pep, en tot cas, i pareu de comptar.
Generalitzar a partir d’un sol cas és arriscadíssim, però no deu ser gaire agosarat pensar que les esportistes professionals tenen el cap més ben moblat que els seus homònims. Ni que sigui perquè les diferències d’expectatives econòmiques fan que elles hagin de compaginar l’esport amb els estudis o l’aprenentatge d’alguna altra professió. Rapinoe, per exemple, és graduada en sociologia i en ciències polítiques. La majoria de les seves companyes, també són universitàries. En la majoria d’equips professionals dels principals esports, hi ha més estudiantes que estudiants, segons les estadístiques.
No voldria extreure conclusions precipitades a partir de l’anècdota del discurs de la futbolista americana, però en el camí de la igualtat de gènere no sé si l’objectiu seria tant que les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes, o bé que els homes tinguin les mateixes oportunitats que les dones. És a dir, que combinin la pràctica d’un esport amb la formació intel·lectual. Això seria igualar per dalt i, de passada, potser disminuir la mercantilització obscena de l’esport d’elit. Ah! I superar aquells magnífics discursos de futbolistes consagrats amb frases tan brillants com ara “el futbol és així”, “futbol és futbol” o “unes vegades es guanya i altres es perd”.
